CARME POLLINA TARRÉS
Estratègia municipal contra la soledat 2020-2030 Direcció de Serveis d’Infància, Joventut i Persones Grans Ajuntament de Barcelona
De soledats n’hi ha de molts tipus, probablement tants com de persones que les pateixen de manera crònica com un sentiment no desitjat. Aquest és un dels aprenentatges que ens està aportant el desplegament de l’Estratègia municipal contra la soledat 2020-2030 de l’Ajuntament de Barcelona. Hi ha soledats que ens venen de fora, relacionades amb situacions i transicions vitals, i que ens afecten inevitablement al llarg de la vida. I també hi ha soledats internes, íntimes, existencials, que amenacen des de dins el nostre benestar físic i mental, la manera com ens relacionem amb el nostre fur intern, amb la resta de persones i amb el món de què formem part.
També hem après de bon principi que, contràriament a les hipòtesis inicials, les persones grans no són pas les que se senten més soles, sinó que són les persones amb edats compreses entre els 10 i els 24 anys, sobretot infants de 10 a 11 anys (12,6%), però també adolescents de 13 a 14 anys (12,5%) i de 15 a 16 anys (11,3%). Per això, entre altres motius, l’any 2022 vam llançar la campanya de sensibilització Contra la soledat, reconnectem, amb un plantejament clarament intergeneracional; i el Pla d’Accions 2020-2024 recull serveis, programes i iniciatives per pal·liar la soledat per a infants, adolescents, joves, persones adultes i grans. De bon principi vam tenir clar, doncs, que la soledat no desitjada s’ha de tractar amb un enfocament de cicles de vida.
I encara un altre aprenentatge, el que ens diu que no és fàcil aturar les soledats. Ens ho confirmen les dades quantitatives extretes de l’enquesta municipal Òmnibus, en què l’Ajuntament planteja cada any a una mostra representativa de 1.000 persones de 16 anys o més la pregunta directa “Amb quina freqüència et sents sol o sola?”, a més de tres preguntes indirectes: “Amb quina freqüència sents que et falta companyia?”, “Amb quina freqüència et sents exclòs/osa?”, “Amb quina freqüència et sents aïllat/ada dels altres?”. Comparant les onades de 2020, 2022 i 2023, s’observa que al 2023 la població que se sent sola a Barcelona ha augmentat, tant si mirem la resposta directa (3,5% el 2020; 5,7% el 2023), com les indirectes (5,7% el 2020; 11,4% el 2023).
Ens podem preguntar el perquè de l’augment del sentiment de soledat no desitjada a Barcelona en els darrers anys, i la primera resposta, potser la més evident, és que ara es parla molt més de soledat que no pas anys enrere, i que el sol fet de parlar-ne la fa aflorar més. En aquest sentit, la Jornada Catalana de Voluntariat i Salut, que enguany arriba a la 19a edició, facilita també que es continuï parlant de soledat. Hi ha, a més, un altre fet evident: fer front a la soledat necessita la implicació de tothom, no només de les institucions de govern. Més d’un centenar d’entitats de la ciutat ja treballen des de fa anys per contribuir a pal·liar la soledat, i no hi ha cap dubte que el voluntariat ha estat, és i serà una peça clau en aquesta lluita comunitària, juntament amb la resta d’agents socials i econòmics. Perquè fer front a la soledat és, abans que res, una responsabilitat compartida.
BIBLIOGRAFIA
Escapa Solanas, Sandra. La soledat no desitjada a la ciutat de Barcelona: anàlisi a través de les enquestes Òmnibus 2020, 2022 I 2023. Article per encàrrec de l’Estratègia municipal contra la soledat de l’Ajuntament de Barcelona.
Escapa Solanas, Sandra. El repte invisible: la soledat no desitjada en els infants. 2023. Article per encàrrec de l’Estratègia municipal contra la soledat de l’Ajuntament de Barcelona.
