JORDI BALOT
Vocal FCVS de participació
Director de la Fundació Joan Salvador Gavina
Aquesta és una pregunta molt genèrica, però si mirem el nostre entorn podem veure que el món està en canvi permanent i pateix una crisi brutal que és difícil de recordar en temps relativament propers.
Estem davant d’una crisi multifactorial, on la crisi econòmica també ha tingut i té, malgrat els indicadors macroeconòmics diguin que ja s’ha superat, un paper primordial.
La crisi econòmica ha dilapidat el mercat laboral, els sous i drets dels treballadors, i ha comportat la desaparició de la classe mitjana. També ha fet aparèixer una nova classe de treballadors pobres i ha deixat fora del mercat laboral a una part important de la població.
S’ha incrementat, fins a cotes mai assolides, els desnonaments i les situacions de pobresa energètica. A més, malgrat que no se’n parli, han augmentat els problemes de salut mental en infants i adults, així com els suïcidis, essent avui dia la segona causa de mort entre els joves menors de 19 anys.
Crisi educativa
Des de finals dels 70 o principis dels 80, el sistema educatiu va fer un tomb i s’ha centrat de manera quasi exclusiva en la formació tècnica i especialitzada, perdent de vista la formació humana.
S’ha produït un increment del fracàs escolar, grans dificultats per a accedir a la universitat i han disminuït les beques. Per tant, sembla que interessi tenir ciutadans menys formats.
No obstant, sembla que l’anomenada “Nova escola 21” suposarà un canvi de paradigma una vegada percebuda la crisi educativa actual. Com a mínim, és un intent per a intentar canviar les coses.
Crisi política
La classe política ha tocat fons després del distanciament tan gran amb la ciutadania. Tantes mentides, tants suborns, tanta corrupció… ha cansat la gent. ¿Té sentit que un Parlament aprovi una sèrie de lleis a favor de les persones, com la de desnonaments o la de pobresa energètica, i vingui un tribunal de 12 persones i les tombi? On queda la credibilitat de la política i dels tribunals?
Molts ciutadans ja no voten perquè estan farts, però una altra part important han començat a moure’s per a canviar la manera de fer política. Molts dels nous moviments socials han sorgit a partir del cansament i de la indignació. Com a mínim, és un intent per a intentar canviar les coses.
Crisi de comunicació
A nivells personals, les noves maneres de comunicació que s’han imposat han estat les que es produeixen a través de les noves tecnologies: whatsapp, instagram, facebook, twitter…
Avui dia s’asseu a dinar en torn una taula i les persones ja no parlen. Estan tots amb els mòbils i ni es miren la cara. S’ha trencat la comunicació interpersonal. Però també s’ha trencat la comunicació a través dels mitjans que són dels menys creïbles del món, essent els programes més vistos “Gran Hermano” i altres similars. Per contra, pots trobar més informació i més diversa a través d’internet, però s’ha de gestionar correctament.
El voluntariat com a element transformador
És cert que amb la crisi moltes entitats han hagut de recuperar les tasques assistencialistes perquè el patiment humà ens porta a donar respostes, fins i tot primàries, però això no ens pot fer oblidar el nostre objectiu primordial: la promoció de les persones i el canvi d’estructures injustes. Hem de ser incòmodes al sistema establert.
I aquestes entitats, de les quals s’estima que a Catalunya hi ha al voltant de 7.500 que treballen en l’àmbit social, agrupen unes 350.000 persones voluntàries. El voluntariat és, doncs, part molt important de l’engranatge d’un país capdavanter en moviments associatius i de voluntariat. Un país que demostra que el voluntariat és present i que segueix sent necessari com a element transformador.
