JORDI BALOT
Comissionat representant Món Associatiu de la FCVS
Fa pocs dies, el Parlament de Catalunya ha acollit una jornada que ha esdevingut un punt de trobada clau per posar en valor el voluntariat i repensar-ne el paper de cara als pròxims anys. Organitzada per la Federació Catalana de Voluntariat Social (FCVS), aquesta jornada ha servit, tant per reconèixer la tasca de milers de persones voluntàries compromeses amb el nostre país, com per abordar els reptes que planteja l’Estratègia Europea del Voluntariat 2030.
Més enllà del simbolisme d’un espai com el Parlament, l’acte ha tingut una dimensió pràctica i política clara: situar el voluntariat en el centre de l’agenda social com a agent polític, com una eina fonamental per a la cohesió, la participació ciutadana i el desenvolupament sostenible. En definitiva, com a una estructura de país ben activa.
Durant l’esdeveniment, es van sentir veus de persones voluntàries, representants d’entitats i responsables polítics que van posar en comú reflexions, experiències i inquietuds. Totes coincidien en un punt essencial: el voluntariat no pot ser entès només com una resposta solidària a les mancances socials, sinó com una expressió de ciutadania activa, compromesa i transformadora, entenent que el canvi en la societat comença amb nosaltres.
L’Estratègia impulsada pel Centre Europeu del Voluntariat marca un full de ruta ambiciós per als anys vinents. Parteix de la idea que el voluntariat és clau per assolir els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) i reforçar els valors democràtics. Aquesta estratègia es vertebra a partir de cinc eixos fonamentals: reconeixement, qualitat, inclusió, digitalització i sostenibilitat.
El reconeixement social i institucional del voluntariat és un dels punts centrals. Cal passar de la gratitud a la incorporació real en les polítiques públiques. Això implica garantir recursos, formació i condicions adequades per a les persones que dediquen el seu temps i energia al bé comú, i garantir un finançament estable a les entitats de voluntariat perquè puguem desenvolupar la nostra tasca.
La inclusió és un altre dels aspectes destacats. Obrir el voluntariat a persones de tots els orígens, edats i capacitats és una condició indispensable per construir un model realment democràtic i representatiu. Iniciatives que promouen el voluntariat juvenil, intergeneracional o intercultural són bons exemples de com avançar en aquesta direcció.
També es posa sobre la taula la necessitat de donar resposta als reptes que planteja la digitalització, tant en l’organització de les entitats com en les formes de participació voluntària. L’evolució tecnològica no pot generar noves bretxes, sinó que ha de facilitar l’accés i la implicació de més persones, especialment de les més joves.
Catalunya compta amb un teixit associatiu consolidat i una cultura de voluntariat arrelada. Tot i això, els reptes actuals —crisi social, canvi demogràfic, emergència climàtica— exigeixen reforçar aquest model. Calen estratègies per implicar noves generacions, per adaptar les formes de voluntariat a les realitats d’avui i per garantir que les entitats socials tinguin el suport que necessiten.
En aquest sentit, la jornada celebrada al Parlament ha tingut un valor simbòlic i pràctic: ha evidenciat que el voluntariat no és un apèndix del sistema social, sinó un dels seus pilars fonamentals. Si volem construir una societat més justa i cohesionada, el paper de les persones voluntàries ha de ser reconegut, cuidat i potenciat. El voluntariat no és un luxe ni un recurs alternatiu: és una manera de fer societat. I això, avui, és més necessari que mai.
Font: Social.cat
