El voluntariat i les persones grans: d’objecte a subjecte

MAGDALENA BLASCO
Vocal de Gent Gran de la FCVS
Directora Fundació Privada Avismón – Catalunya

 

L’envelliment és un procés vital que en els darrers anys ha suscitat l’interès de la comunitat científica i podríem dir que s’ha arribat a un nou paradigma que ens fa canviar la manera en què entenem aquest procés i també la manera en el que el vivim. Les persones grans també han canviat d’ençà de les últimes dècades. Les persones d’edat avançada són diferents i no només ho són, sinó que també la vellesa té diferents etapes. Diferents autors ens acosten al que ells defineixen com un “canvi en el significat de les edats” que comporta que una primera etapa de l’envelliment, lluny de la fragilitat i la dependència, estigui marcada per la realització de moltes activitats, una etapa en la qual les persones grans poden assumir un gran compromís amb la societat.

A tal efecte com a societat tenim un repte: recollir les experiències, el saber estar i el saber fer de les persones que han sortit del mercat laboral i transformar-ho en voluntariat. Els pilars de l’envelliment actiu ja ens ho demanden, cal envellir amb salut, amb seguretat i amb oportunitats d’oci i de transformació.

En el voluntariat, com en moltes coses a la vida, mai és massa tard. Des de la Federació Catalana del Voluntariat Social us animem a canalitzar tota la vostra experiència en accions voluntàries, a participar amb les entitats que lluiten per millorar la societat i que us necessiten. Animem també a les entitats a gestionar i aprendre els coneixements de les persones voluntàries grans, d’aquells que van fer que Catalunya fos un país amb gran tradició associativa.

Som molt conscients que l’envelliment no és per a tothom igual, però des de la perspectiva de la FCVS us animem a entendre’l com una etapa plena d’oportunitats i una d’elles té nom propi: Voluntariat.