LAIA GRAU
Voluntària de l’Associació Auxilia
Si alguna vegada m’han preguntat quina és l’essència del voluntariat social, la resposta és molt clara: la proximitat que es crea entre les persones que hi formen part. Això passa tant amb els altres voluntaris com, sobretot, amb les persones a qui va destinat el voluntariat. Aquest vincle acaba provocant que la magnitud dels projectes que es realitzen sigui molt major a la prevista. Els participants van més enllà de la finalitat primària oferint la seva d’amistat.
Quan hi participes en primera persona, experimentes situacions i sensacions que no hauries esperat, ja sigui en menjadors socials, en assistència a la gent gran o acompanyant a persones amb discapacitats. Però, en especial, vull parlar del projecte d’Ensenyament a Distància de l’Associació Auxilia, que representa la descripció exacta entre voluntariat i amistat. El projecte tracta de posar en contacte a professors voluntaris amb persones amb discapacitats físiques i amb malalties de llarga durada, per tal d’oferir en línia una formació que d’altra manera no hi podrien accedir.
En aquest cas, la finalitat primària d’aquest projecte és la formació en l’àmbit que l’alumne demani, ja siguin formacions reglades com temàtiques d’interès general. Però el valor afegit recau en l’amistat que s’acaba creant entre els participants, la preocupació per la vida personal de l’alumne, la seva salut, el seu entorn, etc.
El col·lectiu al qual va dirigit el projecte acostuma a estar aïllat de la societat i aquesta relació li suposa un contacte amb l’exterior, pal·liant l’exclusió social que pateixen. L’amistat que es crea moltes vegades comporta que, un cop acabats els estudis, se segueixin escrivint per continuar tenint notícies els uns dels altres i, fins i tot, facin viatges i trobades per poder-se conèixer personalment. Per això, des d’Auxilia, no es poden entendre aquests dos conceptes per separat, un comporta l’altre i sense ell l’activitat que s’ofereix no tindria el mateix sentit.
