JORDI BALOT
President de la FCVS
Director de la Fundació Joan Salvador Gavina
Fa poques setmanes el món ha canviat radicalment arran d’un intrús molt minúscul, que no podem veure però que té uns efectes considerables, fins al punt de fer canviar la dinàmica de tota una societat a nivell mundial.
En pocs dies i, fins i tot en algunes ocasions, en qüestions d’hores, hem hagut de prendre decisions que ens han obligat a canviar les bones maneres de fer, de treballar, d’acompanyar, de comprar, de desplaçar-nos… i, com no podia ser d’altra manera, també ens ha afectat a totes les entitats de voluntariat.
En la major part dels casos, el voluntariat es defineix per l’acompanyament que fem a les persones més vulnerables, des de la proximitat i des de la confiança. Per aquest motiu, el contacte directe, tocar-nos les mans, mirar-nos els ulls, escoltar la nostra veu, és fonamental per a desenvolupar la nostra tasca en persones que estan soles, que s’han sentit ofeses i maltractades per la societat.
Però aquest maleït virus també ens ha obligat a repensar-nos i reinventar-nos per a poder seguir al costat de les persones amb les quals compartim la nostra existència i el nostre compromís vital. Ens hem hagut d’adaptar ràpidament per a no quedar-nos aïllats o, més ben dit, perquè no es quedin aïllades les persones que acompanyem. Alhora, però, hem hagut de seguir les recomanacions de les nostres autoritats sanitàries per a protegir als altres i protegir-nos a nosaltres mateixos. No podem passar per alt, que una part important del voluntariat el conformen persones grans, majors de 65 anys i, per tant, estan dins dels anomenats col·lectius de risc. Això ens ha obligat a confinar-nos ràpidament i no sortir per res al carrer.
En aquest sentit, podem afirmar que el voluntariat ha estat “obedient” i ha seguit les indicacions dels nostres experts sanitaris. Pràcticament el 80% del voluntariat s’ha mantingut reclòs.
Però, juntament amb això, crec que cal destacar 3 aspectes molt rellevants:
– El 82 % de les entitats de voluntariat han continuat desenvolupant la seva tasca, amb més dificultats, però amb la mateixa il·lusió. Molta tasca s’ha passat a fer a través dels mitjans tecnològics que, moltes vegades, no sabíem ni que existien. El seguiment a través de trucades telefòniques i de videoconferències ha estat quotidià, així com les reunions de coordinació i de cerca de solució a situacions d’emergència a través de reunions virtuals.
– El 33 % del voluntariat ha mantingut la seva tasca d’atenció directa en els serveis més essencials i, sovint, sense ser valorat. El repartiment d’aliments a famílies que s’han anat quedant a l’atur s’ha incrementat de manera considerable. Garantir la presència en pisos d’acollida a infants, a persones discapacitades, a persones en tractaments de rehabilitació, etc., no s’ha aturat en cap moment. I així, tantes altres tasques imprescindibles per a garantir la supervivència.
– Finalment, cal destacar que s’ha incrementat l’oferiment de molts ciutadans i ciutadanes del nostre país per a incorporar-se a fer alguna tasca de voluntariat. La solidaritat de la ciutadania, una vegada més, s’ha fet palesa des del primer minut i de manera constant. Cal, però, adonar-nos de la importància de la tasca del voluntariat que, lluny de la resposta immediata davant d’una situació d’emergència, desenvolupa una tasca intensa i continuada els 365 dies de l’any. En tot cas, tenim un gran repte al davant, com a entitats de voluntariat i com a país, per a aprofitar tot aquest potencial i canalitzar-lo cap a un voluntariat a llarg termini i compromès amb les persones que més pateixen en la nostra societat del segle XXI.
En aquests moments ja estem remuntant una situació d’emergència sanitària molt dura, però siguem conscients que se’ns obre per endavant un llarg període, molt més llarg que el que hem viscut en aquestes setmanes, d’una gran emergència social que patirem al llarg dels propers anys. Per això és molt necessari preparar de manera urgent, tal com ja hem demanat al President de la Generalitat, un Pla d’emergència social que permeti salvar les persones per sobre de tot, la qual cosa suposarà fer una forta inversió en temes i polítiques socials.