JORDI BALOT
President de la FCVS
Director de la Fundació Joan Salvador Gavina
Quan mirem temps passats, en el nostre entorn més immediat, ens adonem que el Món Empresarial i l’anomenat Tercer Sector (entitats sense afany de lucre) ens trobàvem molt distants, tant pel que fa al model de societat en el qual ens movem, com en relació als valors socialment responsables.
Amb el pas dels anys, per una banda des del tercer sector ens hem professionalitzat i hem après a gestionar les organitzacions com a empreses socials, amb determinades peculiaritats i diferències, i també ens hem adonat de què ens necessitem mútuament. Ens necessitem per a construir junts una societat de progrés, una societat que consumeix els productes que ofereixen les empreses però que, alhora, reclama no conformar-se amb qualsevol producte a qualsevol preu (i no em refereixo tan sols a un preu econòmic, sinó també als costos socials afegits que comporta).
Penso que hem madurat com a ciutadans i consumidors, com a entitats del tercer sector i com a empreses. I, evidentment, això s’està reflectint en el desenvolupament, cada vegada amb més força, que està tenint el compromís empresarial des de la seva responsabilitat social. Sense renunciar al benefici econòmic que busca qualsevol empresa, s’han anat adonant de la importància que també té el benefici social i el compromís, com a agents actius, en la construcció d’una societat més justa i sostenible per a tothom. És cert que hi ha moltes empreses que encara no ho tenen incorporat entre els seus valors, però també és cert que les empreses que ho han anat incorporant en el seu adn, són més ben valorades pels consumidors i, sovint, les escollim a l’hora d’adquirir productes i serveis.
Per altra banda, cal destacar que aquesta responsabilitat social empresarial s’ha de traduir en coses molt concretes. Com ja hem dit, en primer lloc, prendre’s seriosament aquesta responsabilitat comporta canvis interns dins de l’empresa (per exemple, a l’hora de definir quina persona s’encarregarà de liderar el seu desenvolupament, quines prioritats es defineixen, quines polítiques internes es marquen, quines accions concretes per a involucrar les persones treballadores, etc). En tot cas, és segur que hi haurà uns beneficis genèrics cap a la societat i la ciutadania, uns beneficis cap a les entitats del tercer sector i uns beneficis per a la pròpia empresa. Estem davant del win-win.
De cara a la societat en general, el compromís empresarial cap a la sostenibilitat mediambiental o cap al desenvolupament de projectes en vers les persones socialment més vulnerables permetrà concretar nous projectes amb un finançament complementari al què pot garantir la prestació d’uns serveis bàsics per part de les administracions públiques. De cara a la pròpia empresa, els hi pot comportar una millora de la seva marca i un increment de la motivació dels propis treballadors. Fins i tot, el desenvolupament del voluntariat corporatiu permetrà, als propis treballadors i treballadores, millorar el clima laboral intern i valorar la importància de la seva tasca, sobre tot quan hi ha un objectiu conjunt compartit. Finalment, de cara al tercer sector ens pot beneficiar l’obtenció d’uns recursos privats que ens alliberi de l’excessiva dependència que podem tenir, en un determinat moment, de les administracions públiques, així com la incorporació de nous voluntaris i voluntàries a les entitats. És cert, però, que per a què el benefici pugui tenir uns certs resultats, aquestes aliances empresa-entitat social no poden ser puntuals sinó que han de tenir un cert recorregut a mig termini, amb una certa continuïtat.
Seguim convençuts que l’aportació que pot fer el voluntariat al món empresarial és una porta oberta a seguir creixent junts.
Font: Respon.cat