MARIA SOLÉS
Coordinadora FCVS a Girona
Catalunya es caracteritza per la gran quantitat de joves que duen a terme activitats de lleure educatiu de forma voluntària. Aquesta característica és una mostra de la solidaritat del teixit social català.
En el lleure educatiu, majoritàriament hi desenvolupen la tasca voluntària persones joves d’entre 18 i 30 anys. També comptem amb premonitors i premonitores que des del 16 poden ajudar als equips. A banda d’això, grups de pares o persones de més de 30 anys també col·laboren activament en les activitats de lleure.
Els Centres d’Esplai i els Agrupaments Escolta vinculats als diferents moviments educatius presents a totes les comarques catalanes configuren una autèntica escola de civisme, de democràcia… moltes de les activitats que es duen a terme responen a una sèrie de valors que els i les joves voluntàries normalment han consensuat per fer viure als infants i joves participants (sovint sense ser prou conscients que qui més viurà i valorarà l’experiència seran ells mateixos)
L’experiència de voluntariat en l’àmbit del lleure hauria de ser una oportunitat per a tots els i les joves, donat que s’experimenta una manera de fer, de treballar, uns espais de convivència…que no es poden trobar en altres àmbits i que contribueixen en el creixement personal.
L’estiu és un moment de privilegi per les entitats de lleure, donat que es porta a terme les colònies, els campaments o les rutes, espais on l’experiència és molt intensa. Molts joves que han tingut l’oportunitat de gaudir-ne acaben donant el seu temps als altres, incorporant-se com a voluntaris en algun Centre d’Esplai o Agrupament.
Al llarg dels anys el lleure ha sofert canvis, són diverses les propostes des d’aquelles primeres colònies que es van dur a terme l’any 1893 , però continua sent una molt bona proposta, una acció educativa amb metodologia educativa pròpia, amb voluntat de transformació social. La convivència que es genera possibilita la vivència d’uns valors humans que configuren una manera de ser que difícilment s’oblida. Donar-se als altres sense esperar-ne res, ens indica la dimensió del que estem parlant.
