RAMON FARRÉ
Coordinador Territorial de la FCVS – Lleida
Voluntari a l’associació Sant Vicenç de Paül
‘Què fan les persones voluntàries?’ Hi ha una certa probabilitat que en la vostra resposta hàgiu vinculat la feina del voluntariat amb beneficència o assistència. I no és una resposta desencaminada. Una bona part de l’activitat de les entitats socials que apleguen voluntariat tenen cura d’atendre persones vulnerables o amb risc d’exclusió. Persones que necessiten de l’ajut d’altres perquè els seus drets ja siguin civils, socials, econòmics o altres de qualsevol naturalesa siguin protegits, respectats i atesos.
Així doncs, no és només, assistència. Es tracta de salvaguardar drets. Quan una persona voluntària acompanya una altra a cal metge en garanteix el dret a la salut. Quan ajuda a llegir a qui acaba d’arribar d’un país llunyà protegeix el seu dret a l’educació, la cultura i la feina. Quan una entitat reclama un sostre en condicions per a tothom està vetllant pel dret a gaudir d’un habitatge digne.
Escau encara subratllar una altra dimensió: les persones voluntàries contribueixen al bé comú, treballen per la cohesió social, enforteixen els lligams entre persones i grups, allunyen el populisme i protegeixen dels extremismes. El voluntariat contribueix a l’assoliment dels Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS), entre els quals s’hi proposa l’erradicació de la pobresa, la promoció de la pau, la lluita contra la fam, la salut i l’educació per a tothom.
Per tot plegat, és imprescindible que les organitzacions de voluntariat siguin fortes i estables i tinguin el reconeixement i el suport, substancial i continuat, de la comunitat a la qual serveixen i de les seves organitzacions i empreses. Els requeriments d’ajut i els costos corresponents són creixents, amb un de cada quatre catalans en risc de pobresa, mentre que el finançament que aquelles reben dels ens públics, tot i de bon agrair, no segueix la mateixa tendència: el 40% del finançament de les entitats socials prové de subvencions públiques, quan al 2008 el percentatge era del 60%.
El finançament públic suficient, garantit, transparent i distribuït equitativament, subjecte al retiment de comptes i a l’avaluació de resultats, és essencial perquè les entitats puguin desenvolupar les seves activitats amb eficàcia i continuïtat, amb voluntat inclusiva, des dels seus diferents valors, missions i visions, que han de ser respectats.
I no tot s’ha de fiar a les subvencions públiques. Tothom hi pot contribuir, ja sigui amb recursos econòmics o amb prestació personal. Fan falta persones voluntàries que ofereixen a la comunitat quelcom tan preuat com el temps d’un mateix. La feina és engrescadora i útil pel conjunt de la societat. Paga la pena pensar-hi amb motiu del Dia Internacional del Voluntariat que se celebra, arreu del món, el 5 de desembre, enguany sota el lema ‘Solidaritat mitjançant el voluntariat’. Surt a compte ser actor del canvi social. Gràcies a l’avançada.