GLÒRIA MATEU VIVES
Doctora en Psicologia, Psicoterapeuta individual i grupal
Centre de Salut Mental d’Adults Montjuïc (CSMAM) de Sant Pere Claver – Fundació Sanitària
El procés de dol vol dir posar-se en contacte amb el buit que ha deixat la pèrdua, valorar la seva importància i digerir el dolor i la frustració que comporta l’absència.
Les reaccions normals que es poden tenir després d’una pèrdua pot implicar moltes emocions com ara tristesa, enuig, culpa, auto reprovació, bloqueig, ansietat, soledat, por a tenir la mateixa malaltia que el difunt, alleugeriment, cansament, impotència insensibilitat, confusió, perduda del sentit de la vida etc.
Per refer-se’n caldrà elaborar les diverses etapes del dol com són:
La incredulitat que ens col·loca en un estat de paràlisi, negació i confusió.
La regressió que ens porta a un plor explosiu, la desesperació mi no poder pensar.
La fúria a tot allò que en fem culpable de la pèrdua com ara la causa de la mort fins i tot sentir-nos enfadats amb el mateix mort pel que ens ha fet.
La culpa ja per no haver pogut evitar-ho, per tot el que no es va poder fer, dir, pel temps perdut per no gaudir del que es tenia.
La desolació i tristesa amb sentiments d’Impotència, desassossec, pseudo al·lucinacions, idealització, idea de ruïna.
La fecunditat: Identificació, acció dedicada i inspirada.
I finalment l’acceptació: diferenciació i interiorització.
El procés és personal, intransferible i cadascú necessitarà el seu propi temps d’elaboració de la pèrdua.
Què fem amb tot el dolor de les nostres vides? I per què sembla que els nostres esforços per ajudar a algú a sentir-se millor sempre fallen? Animar a la gent i dir-los que siguin forts o insistir-los que han de seguir endavant de fet no funciona.
La millor manera d’ajudar algú a sentir-se millor és deixar que pateixi. Les persones no volen que se les aconselli ni que se les salvi, senzillament el que volen és presencialitat i reconeixement….exactament tal com sona.
Per exemple, quan algú està afrontant una pèrdua, sigui la que sigui, quan estan tristos és molt més útil unir-se a ells en el seu dolor que animar-los. El que es tendeix a fer és dir coses com ara: “Tens altres dos fills, troba l’alegria en ells”; o “Has de sortir i distreure’t”; “Jo vaig estar molt trista una vegada, has provat l’acupuntura?”. En realitat no sabem què fer amb el dolor de l’altre així que fem el que hem après, el que ens han ensenyat.
Intentem animar a la gent perquè pensem que és la nostra responsabilitat. El problema és que no es pot tractar de curar el dolor de l’altre tractant de treure-li.
Quan s’obre un buit gran en la vida de l’altre és de més gran ajuda reconèixer aquest forat i deixar que el dolor existeixi. El que tractem de fer quan volem animar és defensar-nos dels nostres propis sentiments.
La tendència a donar consells pot fer sentir a l’altra persona incompresa en comptes d’acompanyada i tampoc s’aconsegueix el que es pretenia, és a dir, que se senti millor. És estrany intentar convèncer algú que no senti dolor. És molt més útil dir: “Sento pel que estàs passant, vols parlar-ne?”. Ser escoltat ajuda.
Recomanem:
- El dol- CAMFiC : https://www.google.com/search?client=firefox-b-d&q=converses+dol
- Processos de dol i acompanyament. Salut mental Catalunya: https://www.google.com/search?client=firefox-b-d&q=converses+dol
– Com ens ha afectat la pandèmia? Com érem, com som*
Glòria Mateu. Doctora en Psicologia, Psicoterapeuta individual i grupal
Centre de Salut Mental d’Adults Montjuïc (CSMAM) de Sant Pere Claver-Fundació Sanitària: https://www.youtube.com/watch?v=9hjf1yykLJA&t=606s
– Elaborar dols en temps de confinament*
Glòria Mateu. Doctora en Psicologia, Psicoterapeuta individual i grupal
Centre de Salut Mental d’Adults Montjuïc (CSMAM) de Sant Pere Claver – Fundació Sanitària: https://www.youtube.com/watch?v=SWa9WjdDOQU&t=1094s
