ESTHER CELDA GARCIA
Directora d’Atenció Intermèdia de la Fundació Salut Empordà
El voluntariat té un poder transformador inqüestionable. No és un element aliè a l’evolució social; al contrari, camina de bracet amb la realitat, actuant com un termòmetre de les necessitats col·lectives i canviants.
Al cor de l’acció voluntària hi ha uns valors tradicionals que romanen inalterables i que son la seva essència: la solidaritat, l’empatia, la justícia i la generositat. Són els pilars que sustenten qualsevol intervenció social significativa, especialment aquelles que tenen un impacte directe en la salut de les persones vulnerables.
Ara bé, l’autèntica força del voluntariat rau en la seva gran capacitat per llegir i integrar els canvis socials, que en els últims anys es produeixen a gran velocitat. La diversitat cultural, els reptes de la inclusió social o l’ús de les noves tecnologies són noves dimensions que requereixen, a més dels valors tradicionals, habilitats com la flexibilitat i la capacitat d’adaptació. Aquesta dualitat –principis sòlids i habilitats flexibles– és el que fa que el voluntariat tingui aquest poder tan transformador.
A banda del seu gran valor cívic, hem de començar a reconèixer el voluntariat pel que també és: un potent catalitzador de la salut i el benestar, tant individual com comunitari.
Quan una persona decideix dedicar el seu temps de manera altruista, no només millora la vida de qui rep l’ajuda, sinó que es converteix en un acte d’autocura. Nombrosos estudis demostren que l’acció voluntària redueix l’estrès i els símptomes de la depressió i l’ansietat. Aquesta sensació de pertinença i de contribuir a un bé major contraresta l’aïllament social, un dels grans factors de risc per a la salut mental en els nostres temps.
Qui fa voluntariat i qui el rep, moltes vegades sense ser-ne conscients del tot, inicia un camí d’aprenentatge compartit i de creixement personal, des de l’empoderament i el respecte mutu. Aquesta connexió es produeix independentment de l’edat de les persones, la qual cosa també contribueix a trencar barreres.
Vivim en un moment de postmodernitat, marcat per un canvi de paradigma, la fragmentació dels valors tradicionals i una sobreinformació que, paradoxalment, poden conduir a un perillós pensament únic o a la total indiferència. Les fake news i la polarització minen la confiança i la cohesió social, elements imprescindibles per a una comunitat sana.
En aquest context, les persones voluntàries i el que representen són el veritable antídot contra la indiferència. Son la demostració palpable que una altra realitat és possible, que l’acció local i el compromís personal son poderosos. El voluntariat és la palanca que pot impulsar una societat més inclusiva i equitativa, fonamental per reduir les desigualtats.
En resum, el voluntariat ens permet mirar el futur amb optimisme. És una aposta per la nostra salut col·lectiva, una demostració que el vincle humà i el compromís cívic són les veritables forces motrius de la resiliència social.
