FDO. EUSEBIO ALONSO REDONDO
President de la Fundació Privada Banc dels Aliments Comarques de Tarragona
Tot el que ha succeït en aquests quinze mesos de Covid-19 ens porta necessàriament a pensar en el terrible ‘horror’ que van suposar les dues Guerres Mundials, que van començar sent europees i van acabar mundials.
El Coronavirus que ens assetja s’ha situat sobre la humanitat sencera en silenci i de forma imprevista, provocant milers de morts i atacant per l’esquena sense deixar-se veure, i produint danys humans i familiars sense precedents per a tots els que vivim actualment.
Cal distingir quatre aspectes de les conseqüències i del comportament en general del món en aquesta situació, i com hem d’afrontar el futur immediat.
A) Conseqüències humanes, la seva solidaritat
No cal apuntar el que estem vivint les famílies, els seus morts i les persones afectades, tots ho coneixem. Però sí que hem de ressaltar la reacció humana davant d’això, i el seu futur pròxim.
Això ens porta a saber apreciar la immensa generositat humana, intel·lectual i política dels fundadors de la Comunitat Econòmica Europea, que va donar lloc al Tractat de Roma de 1957, en què els pobles vencedors i vençuts van saber renunciar a la barbàrie i l’odi que els van poder produir les dues Guerres, a favor de l’enderrocament de fronteres, la unió pacífica de les persones, la creació d’una comunitat de dret, pau, llibertat i prosperitat sense precedents en la història d’Europa. La Covid-19 és una guerra mundial encoberta, amb resultats paral·lels als de la dues Guerres patides al segle XX.
L’aspecte humà i solidari que analitzem es deixa sentir en el col·lectiu universal de tots els països que, tot i que lliurant de vegades les seves vides i contagis es bolquen per les persones afectades pel “virus”, personal mèdic, infermers, sanitaris, que dia a dia han lliurat el seu immens esforç en benefici de la salut de les persones contagiades. Se suma, a més, un percentatge altíssim de la societat en el seu suport intel·lectual, amb peticions, desitjos, aplaudiments i vídeos….
En l’àmbit del Banc dels Aliments, estem rebent una infinitat d’ajudes solidàries, les empreses agroalimentàries, supermercats, grans superfícies, cooperatives de camp, ens envien productes, tones d’aliments, amb el desig de col·laborar amb les persones amb més necessitats. Moltes s’incorporen ara per primera vegada per la desocupació que està produint en aquesta pandèmia. Ens emociona cada dia veure a famílies humils que ingressen en els nostres comptes corrents 10 o 15 euros per comprar aliments per qui ho necessita. No els impressiona que famílies senzilles donin 10 o 15 euros? Hi ha més solidaritat que aquesta actitud?
B) Conseqüències econòmiques
El Coronavirus ha afectat no només a la humanitat sinó a la globalització. En aquests mesos, i no sabem el que ens espera, tots els canals de fabricació que controla la globalització s’han vist noquejats en el seu lloc d’origen, frenant el desenvolupament als països de col·laboració. El consum, el turisme, les relacions humanes, l’educació i una infinitat d’activitats s’estan veient afectades. D’aquí, en narrar-los anteriorment la solidaritat humana en els termes que s’analitzen, necessitem no abandonar-la cadascú des de la seva posició.
Ressaltar que en els deu dies següents al confinament universal en tots els països del planeta es va descontaminar un 85%; pensem que un avió des de Nova York a Madrid, per exemple, consumeix aproximadament uns 26000 litres de querosè. Hi ha milers d’avions circulant diàriament per tot el món. Hem pres a hores d’ara mesures per rebaixar el contingut dels combustibles?
El planeta ens ha avisat. La humanitat no va a destruir el planeta, és a l’inrevés, el planeta acabarà amb nosaltres si no reaccionem.
La situació que vivim també ens ensenya coses interessants per examinar i aprendre en el futur.
C) Natalitat, envelliment i modificació en els comportaments actuals
En aquests moments que vivim, radicalment nous per al 95% de la humanitat, ens trobem immersos a Espanya amb una taxa de natalitat de les més baixes del món, amb 1,3 fills per dona, molt per sota dels 2,1 fills per dona necessaris per aconseguir el reemplaçament generacional.
Alhora, el creixent percentatge de població major de seixanta-cinc anys apunta que el nostre país envelleix a passos de gegant. L’Institut Nacional d’Estadística assenyalava que Espanya tindria 1.000.000 menys d’habitants l’any 2029, i 5’6 milions menys en el 2064.
L’Institut de Política Familiar diu que es necessiten 260.000 naixements més a l’any per aconseguir aquest reemplaçament.
L’envelliment de la població augmentarà les despeses sanitàries, posarà en perill les pensions i portarà canvis en el mercat laboral, amb menys població en edat de treballar; i, en conseqüència, disminuiran els ingressos de la Seguretat Social.
D) Registre de persones voluntàries jubilades
Un altre problema important rau en el nombre de persones jubilades que afloraran en els propers anys, a causa del que hem examinat en els paràgrafs precedents.
És imprescindible motivar els governants i dirigents a crear registres per tot el país de persones voluntàries jubilades, que vulguin participar en les múltiples opcions que la societat requereix:
– Ajudar a passejar a dificultats de mobilitat
– Llegir a persones cegues o amb visió minvada
– Col·laborar amb institucions de caritat
– Ensenyar pràctiques informàtiques a gent gran
– Ensenyar a ser feliços i dialogar, etc.
Tot això, a cost 0.
Beneficiaria, no només als que disposin d’aquests tutors, sinó al mateix voluntariat.
Actualment hi ha molts jubilats que no saben què fer cada dia, i, com veiem, el temps de vida s’allargarà en els propers anys.
Des del voluntariat de la societat civil hem de treballar en aquesta opció, fins a portar a la classe política a elaborar disposicions serioses en aquest sentit.
