MONICA GINABEL
Directora del Casal dels Infants a comarques gironines
Al llarg d’aquests anys he escoltat diferents relats que feien referència a la promoció de la salut individual, als símptomes contemporanis (salut emocional i mental) de la població que amb la crisi del 2018, deguda a les conseqüències de la precarització laboral i social viscudes i, posteriorment, amb la pandèmia, es mantenen en l’actualitat. Segons l’OMS, una de cada quatre persones experimentarà algun problema de salut mental al llarg de la seva vida i una quarta part de la població a partir dels 15 anys presenta malestar emocional, incrementant-se amb l’edat i sent més prevalent en els grups socials que viuen una situació de vulnerabilitat més alta. Dades que ens alarmen i ens qüestionen com a societat.
Si entenem la salut com a un estat de benestar biopsicosocial, que té present l’estat físic, els sentiments i la percepció que tenim del nostre desenvolupament dins d’una comunitat, sent el resultat de la relació entre les persones i el seu entorn social; ens interpel·la a treballar des d’una mirada preventiva i no només reparadora. El benestar personal és conseqüència de factors biològics i socials i, per tant, la interseccionalitat d’aquests factors fa necessari incloure els eixos de desigualtat: el gènere, l’edat, la situació socioeconòmica, la precarització en l’exercici dels drets fonamentals per a la dignificació de la pròpia vida, com a condicions que agreugen la nostra situació de benestar emocional. La influència i convergència d’aquests factors ens exposen a patir vulneracions i, per tant, a tenir més dificultats d’accés a mecanismes que ens permetin gestionar les exigències i el ritme accelerat d’una societat neoliberal com la nostra.
És per això, que hem de poder responsabilitzar-nos d’aquesta salut comunitària, promovent a partir de la nostra acció individual un canvi en el nostre propi benestar personal com en la dels altres.
Les accions generades per la pràctica del voluntariat generen un sentiment de realització personal, perquè relacionar-nos amb els altres, donar i rebre, són claus per a una bona salut mental i una sensació de benestar emocional. Enfortint els llaços en la comunitat, ampliant la nostra xarxa de contactes, acostant-nos a persones amb formes d’entendre el món diferents de la pròpia, ens podem enriquir personalment. Allunyant-nos de l’individualisme i el materialisme, posant al centre les persones i la vida.
És per això, que les accions individuals i col·lectives que fem, sense esperar res a canvi, ens fa experimentar uns sentiments reconfortants (Tristen K. Inagaki & Lauren P. Ross, 2008), apartant-nos de sensacions negatives i millorant en conseqüència la nostra qualitat de vida.
Per tant, desenvolupant el nostre compromís social per poder canviar la societat en què vivim, fent que aquesta sigui més justa i equitativa, generant accions que promocionin beneficis en els altres, garantim la promoció del benestar propi i dels altres. Fer-nos suport, mobilitzar-nos com a societat, canviant les desigualtats, tenint cura dels altres i de la vida, és quelcom possible i està a l’abast de tothom, generant un benestar emocional col·lectiu i individual.
