Una voluntària d’Arrels Sant Ignasi
En el sí de la família vivim el naixement a la vida, aprenem a conviure, a relacionar-nos, a esdevenir actius d’una societat que ens ajudarà a evolucionar, però també ens demanarà retornar el que la vida a cadascun li ha regalat.
La família ens ha mostrat que les relacions ens fan més forts, amb elles enfoquem rituals, costums, encetem afectes… que s’aniran perpetuant al llarg de la vida.
També en aquests primers moments aprenem a socialitzar-nos i l’escola és l’element més important que juntament amb la família construeix la nostra personalitat i ens fa conèixer mons que anirem obrint al llarg de la existència. Així ens endinsem en el dels valors que ens obren a universos més humans, més personals i ens apropen a la idea que entenem per voluntariat.
Voluntariat en sentit d’ajudar de forma altruista, compartir temps i espai, viure en comunitat…
Hi ha moments en la nostra trajectòria personal que ajudar es conjuga recíprocament, en el sí de la família, els amics, els companys, i també en el del voluntariat social i cada persona ho viu en la mesura que se sent cridat.
I respon també a un sentit de la justícia i la coherència amb la pròpia vida: sentir-se més que solidari, més humà i també sentir-se proper al pròxim en un sentit cristià i social.
Donar és un dels beneficis que la vida ens atorga pel fet de conviure en el sí d’una família determinada, en un context social i una educació.
Des de la Fundació ARRELS SANT IGNASI , acollim, acompanyem, defensem, transformen i pretenem alleugerar l’entorn de les persones més necessitades, d’aquells que viuen al carrer, dels que estan sols, dels que necessiten menjar, higiene, passar una estona en un entorn sa i tranquil, pensant que les necessitats bàsiques es poden apaivagar, i tot mirant un futur que permeti un canvi en la visió de l’entorn.
Perquè el voluntari dona i rep, i d’aquesta relació segur, segur en surt sempre un fruit ben dolç
