PACO PARDO
Psicòleg. Lidera el projecte S@ntir de Càritas
Actualment, quan una persona presenta algun tipus de manifestació psicopatològica, la societat tendeix a oferir, sota els plantejaments ideològics dominants, una solució individual a un problema que, en realitat, resulta col·lectiu. Sovint enviem l’individu al psicòleg o al psiquiatre assumint que el problema resideix exclusivament en ell, sense tenir en compte l’entorn que l’envolta. Tanmateix, des de fa dècades sabem que la salut és un concepte molt més ampli. L’any 1974, l’informe de Marc Lalonde ja va revolucionar aquesta idea, introduint el paradigma dels determinants socials de la salut. Aquest model explica que factors com l’estil de vida, l’ambient individual i social, i l’organització de la societat tenen un impacte directe en l’origen de les vulnerabilitats físiques i psicològiques.
Aquesta mirada global ens obliga a comprendre que l’absència de malaltia no és l’únic indicador de benestar; el barri on vivim, el nostre projecte de vida o la xarxa d’amistats en formen part integral. No obstant això, moltes vegades aquestes causes queden emmascarades. Situacions com la depressió, l’ansietat o la solitud no sorgeixen de manera espontània, sinó que estan estretament lligades a la manca d’un habitatge, a la desocupació o a la inexistència d’una xarxa de suport. El patiment que genera un desnonament, com el que viu la Fàtima -obligada a prendre ansiolítics per la pressió de veure la seva família sense llar-, ens recorda que les desigualtats socials empenyen moltes persones a una sobremedicalització per poder continuar endavant sense aprofundir en les causes reals del seu malestar. Espanya, de fet, ja és el primer país del món en consum de Diazepam segons dades de 2022.
A Càritas, som testimonis diaris de l’estrès físic, mental i emocional que provoca la vulnerabilitat socioeconòmica. Som conscients que el context advers i determinades polítiques socials formen part d’una equació que pot portar a emmalaltir. Per això, la nostra acció diària és un atac directe i neutralitzador d’aquests determinants socials que provoquen crisis d’ansietat, depressions o pèrdua de confiança en el futur. El nostre treball no es limita a l’assistència, sinó que és una lluita pels drets fonamentals: el dret a un treball digne, a un habitatge i a viure amb dignitat dins la comunitat.
La nostra acció social començant per les acollides, els grups de suport, els espais de participació, i d’altres projectes, són eines clau per contrarestar el “push” dels determinants socials. A Càritas treballem per analitzar el context de cada persona i identificar quins factors socials alimenten el seu malestar per oferir alternatives que alleugin el seu patiment. Cal que, com a societat, deixem de normalitzar que drets bàsics com l’habitatge siguin “ciència-ficció”. El nostre objectiu és evitar la banalització del patiment mental i recordar que, per millorar la salut de tots, és imprescindible que el nostre veí i veïna del costat ens importi.
