LOLA FERRER
Vocal de Voluntariat Penitenciari de la Federació Catalana de Voluntariat Social i voluntària de Justícia i Pau
“Avui, és impossible d’entendre Catalunya sense la força del voluntariat, gent que s’associa amb la voluntat de transformar el món.” Aquestes paraules les va dedicar el president del Parlament de Catalunya, Josep Rull, després de la seva participació en la jornada ‘Cap a una estratègia catalana de voluntariat 2030’, organitzada per la Federació Catalana de Voluntariat Social el passat 8 de juliol al Parlament.
No es pot descriure de millor manera un poble compromès, solidari i activista, que posa tot el seu esforç en la lluita contra la desigualtat i la discriminació, treballant de forma lliure, altruista i organitzada en una pluralitat d’àmbits per a les persones en situació de vulnerabilitat. Les associacions i entitats amb actuació voluntària han promogut un teixit associatiu consolidat, sòlid i de gran tradició: una identitat que ens fa sentir orgull i que mereix tot el reconeixement.
El govern depèn de les entitats del tercer sector i del voluntariat per executar i implementar polítiques públiques, sobretot en àrees com l’atenció a la població migrant o a persones sense llar. Però el voluntariat va més enllà: és present arreu on cal per defensar la justícia social, promoure la pau, impulsar un model de justícia restaurativa, garantir els drets humans, fomentar la sostenibilitat, preservar la cultura i donar suport als col·lectius vulnerables.
La jornada ha estat una inspiració per reflexionar sobre el futur del voluntariat com a motor de canvi social i garantia de drets humans. En aquests moments de polarització, el voluntariat es confirma com una “militància per l’esperança”, una frase que va ser repetida per tots els participants i que s’ha convertit en un leitmotiv carregat de responsabilitat.
Es posa en relleu la necessitat d’un desplegament normatiu de la Llei del voluntariat i foment de l’associacionisme, aprovada el 2014, situant el voluntariat al centre de les polítiques públiques i de la consciència col·lectiva. El voluntariat ha de ser reconegut com un subjecte polític i transformador, no només com un recurs humà que dona un cop de mà o subministra serveis, especialment en moments de crisi. I podríem dir: “quina gosadia!”. Però reconèixer la força del voluntariat en una societat que vol avançar cap a models menys jeràrquics i més col·laboratius és també reconèixer la tasca que fan possible milers de persones arreu del territori.
Per això, les entitats evidencien que el voluntariat no només atén necessitats immediates, sinó que també incideix políticament, trenca estigmes i construeix ponts entre comunitats. La proposta d’adaptar-lo per atraure noves generacions —per exemple, mitjançant el microvoluntariat amb formats més flexibles— demostra la seva capacitat d’evolució.
Una atenció especial mereix l’educació en valors des de la joventut, apostant per models com l’aprenentatge-servei, que connecten la teoria amb l’acció real. En un món dominat per la tecnologia i la immediatesa, és més necessari que mai educar pel compromís, i oferir espais on totes les generacions puguin trobar-se, compartint una causa comuna amb les intensitats que cadascú pugui aportar.
Des del sector empresarial, es reivindica el voluntariat corporatiu com una peça clau per sensibilitzar les empreses i implicar-les en els grans reptes socials. Ja no poden limitar-se a “quedar bé”: han d’integrar la responsabilitat social en el seu ADN i construir ponts estables de col·laboració amb el tercer sector.
Vàrem ser testimonis de com l’administració va deixar clar que governar també implica “mullar-se” en la defensa dels drets i contra la discriminació. És per això que les entitats han de participar en els fòrums on es prenen decisions crucials amb una posició reforçada, perquè -com bé es diu- qui millor coneix la realitat del carrer és qui el trepitja cada dia, qui rep de primera mà les necessitats dels més vulnerables i, sovint, també és qui més els escolta.
Al finalitzar la jornada, es va viure un moment d’especial emoció compartida amb la lectura del manifest amb els onze desafiaments del voluntariat 2030. Van ser llegits un a un per onze representants del tercer sector social, exposant reptes per garantir un canvi de paradigma que faci del voluntariat un actor rellevant en les polítiques públiques, clau, amb una narrativa pròpia, amb recursos estables i treballant per un voluntariat inclusiu i accessible a tothom.
Va deixar una molt bona sensació allò que el voluntariat vam sentir un cop dibuixat el full de ruta compartit amb l’empresa, l’acadèmia i l’administració. Només així s’ajuda a construir una societat més justa, inclusiva i cohesionada, que permetrà eliminar definitivament barreres i crear aliances que faran que l’acció voluntària no deixi ningú enrere.
