GEMMA ROVIRA
Psicòloga de la Fundació Autisme Mas Casadevall
El Trastorn de l’Espectre de l’Autisme està present en tot el cicle vital, és una condició de vida. Si observem la literatura científica, la major part d’estudis es centren en les primeres etapes del cicle vital (De Araoz, I. Vidriales R., 2011). La preocupació per l’envelliment de les persones autistes és relativament recent. Tenim poques dades que ens indiquen com actuen els processos d’envelliment en aquestes persones, alguns l’anomenen “Una etapa vital invisible”.
Alguns estudis parlen d’ un possible envelliment prematur explicat per dificultats de salut que la persona hagi pogut presentar al llarg de la seva vida, o que els propis processos lligats al pas de l’edat poden augmentar i agreujar-se degut a les dificultats d’identificar i comunicar el seu malestar o dolor (Cottle et al., 2016). D’altres estudis ens parlen de la variabilitat en la salut determinada per l’edat i el sexe, manifestant que a partir dels 40 anys es presenta una major incidència en aspectes com: restrenyiment, hiperlipidèmia, hipotiroïdisme o incontinència urinària, i que les dones presenten pitjor estat de salut general en respecte als homes (Fortuna et al., 2015). A nivell de salut física es detecten en algunes persones un envelliment físic prematur, dificultats per identificar el seu malestar o el dolor, un pitjor funcionament personal físic i un augment dels problemes de salut (propis de l’envelliment així com d’altres diagnòstics associats).
Es fa necessari aplicar les recomanacions generals de la medicina per la població que envelleix i per tant un augment de la freqüència de contacte amb els centres de salut; aquí però es detecten dificultats en l’accessibilitat sanitària; dificultats de transport fins el servei, necessitat sovint d’acompanyament previ i durant les visites per part d’un referent, el desconeixement per part de la majoria de sanitaris sobre el TEA, l’existència d’una elevada ansietat i malestar emocional per part dels usuaris previ, durant i post visita, la falta de coordinació entre familiars, professionals de la salut i els propis usuaris; i la falta de protocols específics en els centres de salut.
La Fundació Autisme Mas Casadevall porta més de 30 anys donant suports a les persones adultes autistes i ara té davant una realitat que és l’envelliment d’aquestes persones i d’uns dels seus principals suports que són les famílies.
“Un envelliment actiu, participatiu, saludable i satisfactori és un dret que ningú hauria de renunciar” (OMS, 2015). Aquesta cita de l’Organització Mundial de la Salut és una de les bases amb la què es fonamenta el “Programa d’Envelliment Actiu de Mas Casadevall”. En aquest sentit, una de les línies d’actuació ha estat la creació de la figura de Responsable de Salut i Acompanyaments mèdics (RSAM). Aquesta figura té com a funció la recollida d’informació de l’estat de salut, la realització de peticions de visites mèdiques i la coordinació d’aquestes, fer de mediador amb els professionals de la salut, anticipació previ visita de les peculiaritats individuals per si cal algun ajust ambiental per facilitar la visita, la comunicació de la prescripció mèdica a les persones de suport, la recollida i control dels tractaments a la farmàcia; així com el control i seguiment de les receptes mèdiques.
En definitiva, a la Fundació Autisme Mas Casadevall seguim i seguirem treballant per oferir suports de qualitat específics per acompanyar a la persona autista i al seu entorn immediat davant els reptes que es presentin.
Font: Diari de Girona
