EULÀLIA MAS
Directora de la Federació Catalana de Voluntariat Social
A aquestes altures del camí, mirar enrere i poder veure el paisatge del 2005, és un regal. I no perquè aleshores a la FCVS en tinguéssim vint i fóssim una organització jove, que no, que en teníem només quinze (!) i érem, per tant, una entitat adolescent, sinó perquè hi podem llegir moltes claus que expliquen el moment que avui vivim, quan celebrem el vintè aniversari de la primera Jornada.
Vegem-ho. Ara fa vint anys:
- El sector tot just feia dos anys que començava a vertebrar-se a l’entorn d’un laboratori enxarxat, que anomenaríem La Taula d’Entitats del Tercer Sector Social de Catalunya. Començava aleshores la llarga singladura cap a la professionalització on encara som avui.
- Feia només un any de la convocatòria, juntament amb el Centre Europeu del Voluntariat (CEV) i la International Assocation for Volunteer Effort (IAVE), de la Conferència Mundial del Voluntariat en el marc del Fòrum de les Cultures, a Barcelona.
- El voluntariat social, dins el qual ja hi ubicàvem el voluntariat hospitalari i sociosanitari, continuava la seva travessa, fecunda i generosa, d’ordenar el món de les ONGs, de dotar-les de discurs i posicionament, d’avançar en la perspectiva dels drets i deures de les persones voluntàries, de dialogar amb el sector sanitari, d’infermeria i de treball social.
- Encara faltaven deu anys (!) perquè el Parlament de Catalunya aprovés la Llei 25/2015 de 30 de juliol, ‘del Voluntariat i el Foment de l’Associacionisme’, que ens ha permès avançar de manera més ordenada fins avui. Resta pendent de fer-se’n un balanç tal com mereix.
- I faltaven encara nou anys, perquè Barcelona fos declarada la primera Capital Europea del Voluntariat. Tot un honor!
- La perspectiva preventiva i domiciliària de la salut, començava a fer-se un lloc en els debats sobre el futur a mitjà termini.
- La perspectiva comunitària, transversal, hibridada amb reivindicacions pròpies del món de l’exclusió, de la soledat no desitjada i de la salut mental, encara quedava un xic lluny.
- La perspectiva global, vinculada a la salut del planeta, la sostenibilitat d’una casa habitable per a tothom i la transició ecosocial encara tardaria a néixer.
Ara som aquí, amb la satisfacció d’haver fet aquesta ruta en companyia i amb el suport de tantes institucions i persones que ens hi heu volgut acompanyar.
Moltes GRÀCIES i que gaudim de la nostra vintena Jornada!
