ALBERT FRANCOLÍ MANILS
Coordinador FCVS a Barcelona
Membre de la Fundació Servei Solidari
Des de fa uns anys, lafede.cat utilitza el lema #TornaCanviada per promoure el voluntariat internacional d’estiu de bona part de les seves organitzacions federades. Personalment crec, que és un lema encertadíssim perquè ja deixa entreveure que des del sector i les entitats que promocionem aquests tipus de voluntariat creiem que el beneficiari real d’una acció voluntària internacional, que en molts casos és puntual i d’estiu, és la persona voluntària.
I no ho és, per seguir amb aquell discurs, per mi una mica massa antic i gastat, que rep més del que dóna, sinó perquè en molts casos l’acció que portaran a terme tindrà poca rellevància i poc impacte
M’explicaré, i ho faré posant un exemple que em trobo sovint a la meva entitat. Normalment les persones que volen fer aquest tipus de voluntariat són persones joves, amb poca experiència i formació, que desconeixen el país on aniran, la cultura, la manera de fer, i a vegades, fins i tot la llengua. I van a col·laborar a una entitat, la contrapart, que sol ser forta, que treballa des de fa anys al país, amb persones professionals locals i coneixent les necessitats del seu entorn. Per tant, l’únic que tenen, que és molt al mateix temps, és la il·lusió, les ganes de col·laborar i de descobrir una realitat diferent, però, amb això n’hi ha prou? Què podrà aportar aquest jove? Quin impacte pot generar en 15 dies o un mes d’estada? Quina feina farà si amb dificultats tindrà temps d’adaptar-se a l’entorn, a les condicions, a la llengua….
Per tant, i fugint de qualsevol visió supremacista del Nord vers el Sud, lamentablement massa estesa, perquè moltes entitats del sector seguim promocionat aquest tipus d’experiències? (I ja no obro el debat de parlar d’organitzacions, grups d’amics, falses ONG’s que ofereixen aquestes propostes sense sentit i danyant el sector).
Doncs perquè, i tornant a l’inici, una experiència de voluntariat internacional canvia, no al país, ni a la ciutat o comunitat on vas, sinó a la persona voluntària. Al tornar, ha de canviar la seva manera de veure i apropar-se a l’altre, la seva opinió en temes com la immigració, les desigualtats, el sistema en el que vivim, també ha de canviar la manera d’implicar-se, d’actuar, de voler canviar la realitat que ens envolta, i finalment cal que esdevingui altaveu de la realitat que ha viscut fugint del que se’ns explica als mitjans de comunicació sobre els països del Sud.
Perquè aquest viatge, ara si, real i no només físic, sigui efectiu, les entitats del sector tenim deures per acompanyar i formar més i millor a les nostres persones voluntàries, i alhora, per anar enfortint les nostres contraparts perquè esdevinguin dia rere dia més autònomes i empoderades.
Un any més, un estiu més, amb ganes que moltes persones visquin experiències de voluntariat internacional per tornar canviades! Som-hi!
