Mor el pare Manel als 75 anys, solidari i compromès amb els col·lectius més vulnerables

El sacerdot ha mort per una embòlia a l’Hospital Vall d’Hebron, després d’ingressar amb símptomes de Covid-19.

Manel Pousa, conegut com el Pare Manel, ha mort aquest dimecres 9 de setembre de 2020 a l’edat de 75 anys. El popular sacerdot, famós per la seva incansable tasca de suport als col·lectius més vulnerables, va ingressar dilluns després d’estar més d’una setmana amb símptomes de Covid-19. Tot i que les proves van confirmar que era positiu, sembla que la causa de la mort hauria estat una embòlia. De moment no es pot confirmar si l’embòlia té relació amb el coronavirus.

La seva tasca impassible troba el punt neuràlgic a Nou Barris, el districte amb els barris més empobrits de Barcelona. És allà on portava més de 40 anys intentant millorar la vida dels i les invisibles, especialment de les persones privades de llibertat com és el cas de les dones del centre penitenciari Wad-ras i els col·lectius sense recursos. Capellà a una parròquia de Nou Barris durant anys, actualment residia a una parròquia de Trinitat Vella.

El Pare Manel va ser creador de la Fundació Pare Manel, entitat a través de la qual vehiculava la seva missió social als barris de Verdum i Roquetes. Any rere any des de 1997 organitzava la gala solidària ‘Guanya’t el cel amb el pare Manel’, on recaptava fons per a l’acció social de l’entitat. Enguany, a conseqüència de la pandèmia pel coronavirus la gala es va fer en línia a través de Youtube.

Un sacerdot atípic i trencador

Religiós atípic i valent. Home bo allà on n’hi hagi i dedicat apassionadament pel desenvolupat social de les famílies més fràgils. Nascut a Granada i de pares barcelonins, la seva tasca va fer que rebés la Creu de Sant Jordi (2009), la Medalla d’Honor de Barcelona (2009) i el Premi Solidaritat que atorga l’Institut de Drets Humans de Catalunya (2008). L’any 2016, també va ser finalista del Premi Català de l’Any.

“El que no és natural és no enamorar-se”

El seu caràcter heterodox va fer-li topar amb algunes veus eclesiàstiques en la seva manera d’entendre la fe. Ho va descriure en el llibre ‘Pare Manel. Més a prop de la terra que del cel’, publicat l’any 2011 pel periodista Francesc Buxeda. Aquesta biografia li va fer enfrontar-se a l’Arquebisbat de Barcelona, que va obrir-li un procés administratiu d’excomunió per un avortament que havia pagat a una noia per evitar que es dessagnés. Finalment va ser desestimat.

“En el nom de Déu no li puc dir a una dona que no avorti. Cap ho fa per gust”

El llibre també va desembocar en una polèmica ja que Pousa va relatar que tenia una ‘amiga especial’, tot i que no convivien i no havien tingut cap tipus de relació sexual. En unes declaracions a TV3, el sacerdot va expressar que viure el celibat no era normal.

Diverses autoritats i personalitats expressen el seu condol a les xarxes

Veus polítiques com la del president Quim Torra han expressat el seu condol per la mort de Manel Pousa. “Sempre el recordarem pel seu compromís social i amb el país i mai oblidarem la feina que ha fet per la reinserció de les persones preses i a la seva parròquia de Nou Barris”, ha piulat el president al seu compte de Twitter.

L’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, també ha mostrat el seu condol. “Ens ha deixat el pare Manel, un home bo que va dedicar-se en cos i ànima als més vulnerables”, ha reconegut.

L’any 2017 es va sumar a la política amb Junts per Catalunya per Barcelona, concretament a les llistes per a les eleccions al Parlament, tot i que no va aconseguir escó. També s’ha sumat a les mobilitzacions per a la independència convocades en els darrers anys per Òmnium Cultural i l’Assemblea Nacional Catalana (ANC).

Font: Xarxanet.org