La periodista i cap de societat de TV3 Míriam Vila tanca el Cicle de Comunicació Social amb consells per enfortir la relació entre els periodistes i el Tercer Sector
AUTORA: MARINA SERA
La quarta trobada del Cicle de Comunicació Social, organitzat per la Federació Catalana de Voluntariat Social (FCVS), va tancar l’edició el dijous 29 d’octubre amb una sessió dirigida a donar claus i eines a les entitats socials per millorar la seva comunicació i entendre els fluxos informatius actuals. La darrera reunió ha comptat amb la presència de la cap de societat de Televisió de Catalunya, Míriam Vila, qui ha donat consells a les organitzacions per destacar les seves històries en un context informatiu dominat per la crisi sociosanitària i el context polític.
La periodista va iniciar la trobada donant a conèixer la situació de la secció de societat de la seva redacció, marcada per un procés de canvi en la gestió humana i periodística. Vila va afirmar que tant les entrevistes com les reunions telemàtiques continuaran fent-se després de la pandèmia. En aquesta línia, va expressar que amb la Covid-19 ha prevalgut la importància de la informació per davant de la qualitat de la imatge.
“Aquests últims anys tan durs ens han servit per créixer professionalment i implementar noves maneres de treballar, coses que aprenem ara amb la Covid-19 es quedaran per sempre”, va remarcar.
Per a exemplificar el context periodístic va compartir l’escaleta del Telenotícies Migdia i va reflexionar sobre com l’actualitat judicial i el coronavirus deixen amb menys espai a les seccions de cultura i societat. “El minut està molt renyit, a partir de les onze t’arriben coses d’última hora que fan que allò que pensaves que sortiria deixi de sortir”, va aclarir.
La cap de societat de TV3 va animar a les entitats a aconseguir el seu lloc a l’escaleta a través de les històries. Després de parlar sobre el canvi de les fonts d’informació i com el periodisme es dirigeix cap a una agenda més lliure, va destacar la tendència i predomini actual de la generació de temes propis per damunt de les rodes de premsa. “Una història que prové d’una entitat social té més èxit entre l’audiència i és més propera”, va expressar la periodista, que va afegir que són les històries les que fan que la gent s’enganxi a les xarxes socials.
Aquest fet explica les xifres rècords de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA) a les xarxes, amb notícies donades al públic per stories d’Instagram. “Hi ha molta demanda del públic perquè expliquen una història, el patiment d’una persona o històries de superació“, va afegir Vila i va animar a fer arribar aquests temes amb mails que tinguin “un titular clar, una història afegida i facilitin el rodatge”.
Els mitjans de comunicació busquen que les entitats ho posin fàcil enviant un tema o denúncia amb un testimoniatge que posi una cara a la història. “Si volem fer periodisme ètic el que necessitem és remoure consciència, les estadístiques mouen poques consciències”, va manifestar. El testimoniatge ajuda a posar nom al fenomen tractat i ajuda a mobilitzar a la gent, per això, Míriam Vila va demanar “un exercici de confiança”.
La dificultat perquè les històries d’entitats ocupin un espai de temps en el Telenotícies no ha de descoratjar el contacte amb els mitjans, ja que com la ponent va explicar, hi ha altres programes com 30 Minuts, Sense Ficció o Els Matins que també requereixen aquesta mena de contingut. El mateix succeeix amb el Telenotícies Comarques, a on va aconsellar contactar per fer arribar les propostes i que així s’expliquin en l’àmbit comarcal.
Les claus per garantir una comunicació efectiva
És important que quan es comunica una proposta al mitjà de comunicació s’acompanyi d’un rodatge pensat. Míriam Vila considera que la proposta perfecta és tenir unes dades que facin una tesi i que aquesta estigui acompanyada d’un testimoniatge, la qual cosa facilita que l’equip d’enregistrament pugui desplaçar-se aquell mateix dia i emetre’l.
A l’hora de reflexionar sobre les claus per a fer arribar els missatges als mitjans, Vila és contundent: “estem en un moment en què el flux d’informació és tal que el que s’ha de buscar és la comunicació efectiva, pocs missatges però bons”. La importància de tenir caps de premsa que tinguin una entrada directa per telèfon amb els periodistes és essencial, ja que com va explicar: “és més fàcil, pots convèncer, tens temps per explicar-la, però un Whatsapp o un mail és fred, a una trucada li posem un to de veu, un exemple”.
Segons la periodista, l’adequació del portaveu no és només la seva agenda, sinó també la seva capacitat de comunicar. “Aquella entitat o organisme que tingui un portaveu eficient, que parli bé, clar, doni bons missatges i ho faci en poc temps, triomfarà més”, va aconsellar.
El paper del Tercer Sector en la comunicació
La IV trobada virtual del Cicle de Comunicació Social va finalitzar amb una reflexió del context mediàtic, sobre el qual Míriam Vila va reconèixer la dificultat de realitzar notícies de societat. Malgrat això, va afirmar que no volen perdre la mirada social. “Sempre he pensat que les entitats socials estan fent la feina al govern en aquest país, heu de tenir una empenta i força per fer conèixer la vostra feina”, va comunicar la periodista, afegint que els mitjans han d’acceptar la seva responsabilitat i esforçar-se perquè el treball del Tercer Sector no quedi oblidat.
Vila va tancar la sessió expressant el seu desig de reconduir els temes deixats a una banda per la Covid-19 i per la situació política i recuperar aquells més relacionats amb el Tercer Sector, com els d’emergència climàtica, dependència o discapacitats.
Gravació IV Trobada
Si vols tornar a veure la IV Trobada del Cicle o si no vas poder assistir-hi, pots visualitzar-ho en el següent vídeo.
