Mentors per ajudar a integrar els refugiats a Catalunya

La FCVS participarà coordinant la presència d’entitats del programa que ha iniciat la Generalitat i que pretén integrar un centenar de persones refugiades a través d’un sistema de mentoria 

La Generalitat ha posat en marxa el Programa Català de Refugi per integrar socialment i laboralment els refugiats que visquin a Catalunya. De moment preveu que s’hi puguin acollir 100 persones refugiades a través d’un sistema de 500 mentors que ajudaran aquestes persones a integrar-se al territori català. Es tracta d’un primer pla pilot, que està dotat amb un milió d’euros, per acollir els refugiats que aquest any quedaran fora del programa estatal d’acollida dels refugiats –com seria el cas d’algunes de les famílies que viuen a la Casa Bloc de Barcelona.

La FCVS, com a plataforma de referència del voluntariat social a Catalunya que engloba prop de 300 entitats membres, participarà en aquest pla coordinant la presència de les entitats.

Aquest 2016 Catalunya ha passat d’acollir 28 refugiats a 470 a través del programa estatal, però la consellera de Treball, Afers Socials i Famílies, Dolors Bassa, ha explicat en roda de premsa que el territori català està a punt per acollir 1.250 persones i ha retret a l’Estat que “incompleixi les seves promeses d’acollir refugiats” perquè, segons ha explicat, n’hauria d’haver acollit “més de 17.000 i només ho ha fet amb 687, dels quals 124 són a Catalunya”.

Per aquest motiu el Govern ha posat en marxa “per primera vegada un programa català que compta amb la participació de la societat civil i els ajuntaments” i que està menys burocratitzat que l’espanyol, ha explicat el secretari d’Igualtat, Migracions i Ciutadania, Oriol Amorós. El pla es basa a concedir una “prestació econòmica” a les persones refugiades per “fer una sèrie d’activitats” que les ajudin a integrar-se laboralment i socialment a Catalunya.

La prestació, segons ha explicat Amorós, encara l’estan acabant de consensuar, però es mourà entre els 400 i els 600 euros, és a dir, serà similar a la Renda Mínima d’Inserció (RMI) o la futura Renda Garantida de Ciutadania (RGC). Uns diners que serien a part de l’habitatge que se’ls ofereixi a aquestes persones i que els garantiran les necessitats bàsiques d’alimentació, subministraments, roba, higiene i escolarització obligatòria.

Feina, llengua i relacions socials

Totes les activitats s’emmarcaran en un Pla Individualitzat d’Acció (PIA) que hauran de fer els refugiats i que girarà al voltant de tres eixos: aprendre la llengua (català i castellà), buscar feina i teixir relacions socials. Per fer-ho cada refugiat comptarà amb un grup de 3 o 5 mentors que l’ajudaran a aconseguir aquests objectius.

Per això Amorós ha explicat que totes les persones que vulguin ser mentors caldrà que tinguin “disposició a ajudar”, ja que hauran de dedicar-hi entre 2 i 4 hores setmanals. A partir d’aquest dimarts totes les persones que s’hi vulguin apuntar ho podran fer a través del portal de tràmits de la Generalitat. A partir del mes de febrer es faran les entrevistes per escollir les persones que vulguin fer de mentors i a l’abril se’ls farà una formació.

Amorós ha explicat que la prestació econòmica es donarà a canvi que els refugiats segueixin les activitats proposades per aconseguir ser plenament autònoms. “Si no es fan, es retirarà l’ajuda”, ha advertit el secretari. S’hi podran acollir tots els refugiats que no hagin aconseguit una autonomia suficient, tenir ingressos per sota de la RMI i estar empadronat a Catalunya.

Per dissenyar aquest pla s’ha pres com a referència les experiències d’integració del Canadà, el Quebec o Islàndia. El programa tindrà una durada d’un any, amb una avaluació trimestral a través dels ajuntaments, i es posarà en marxa a partir del mes de maig. Segons Amorós, aquest programa té “plenes garanties jurídiques” perquè s’empara amb dos articles de l’Estatut sobre Immigració i Serveis Socials. El Govern ja s’ha reunit amb una vintena de municipis on hi ha persones refugiades i que compten amb programes d’acollida, dels quals hi ha el de Barcelona. El tinent d’alcalde del consistori barceloní, Jaume Asens, ha dit a l’ARA que veu bé el pla, però espera conèixer-ne els detalls per “coordinar-se” amb la Generalitat”.

Font: Ara.cat