La llei del voluntariat no podia oblidar el tarannà del nostre país. Per això el pròleg recorda el que definim com model català de voluntariat. Sense comparar-nos amb altres territoris, la nostra manera de fer voluntariat està molt lligada a la història del nostre país que s’ha construït fonamentalment des de la iniciativa social nascuda als pobles i barris. Molt abans que es generalitzés, a finals dels anys 80 del segle passat, el concepte Voluntari/a, feia anys que les persones feien accions voluntàries implicant-se socialment. Però es reconeixien com a persones militants, activistes, col·laboradores, sòcies…, sempre unides a unes altres persones amb un objectiu comú molt clar. És l’associacionisme el que, des de segles, ha vertebrat la societat, ha creat teixit i ha tramat grups diversos, tots junts formant una teranyina que ha suportat les persones, sobretot les més vulnerables, i ha donat cohesió a les poblacions. El que anomenem com a voluntariat social es feia des del suport mutu en les diverses entitats i associacions culturals, comunitàries, ambientals o de cooperació.
Unes vegades des d’associacions civils o amb altres fórmules, d’altres vegades sense cap estructura jurídica, la gent s’ha anat associant per desplegar les seves motivacions, sovint inicialment per un gaudir personal, però que després generen respostes col·lectives davant mancances socials. És en aquest marc que es construeix el voluntariat a Catalunya. Més des de l’ètica de la militància que de l’ètica de la solidaritat. I és des de la militància que es construeix la solidaritat, primer en el propi grup però que es transforma en servei al país, a les persones, a l’entorn.
L’associacionisme ha estat tan divers com les motivacions socials: des de l’amor a la llengua o a la natura. Des de les tradicions culturals i artístiques a l’educació, ja sigui d’infants o persones amb certes limitacions. O també el servei a la gent gran o als hospitals. I tota la teranyina gràcies a persones que són presents en diversos grups, que fan de nusos imprescindibles per a la vertebració de la comunitat i per a la construcció d’un país.
Autor: Enric Canet, director de Relacions Ciutadanes del Casal dels Infants.
