Més de dos milions de persones viuen en risc de pobresa o exclusió social a Catalunya. Crit d’alerta de la nova Radiografia INSOCAT 2026, elaborada per ECAS (Entitats Catalanes d’Acció Social): constata un empitjorament de la pobresa i l’exclusió social a Catalunya després de cinc anys d’evolució continguda.
La taxa AROPE se situa en el 24,8%, 0,8 punts més que l’any anterior, i la taxa de pobresa puja fins al 18,9%. És a dir: les persones que viuen en risc de pobresa o exclusió social a Catalunya superen els dos milions. “L’encariment del cost de la vida, que absorbeix el 95% de la renda mitjana disponible, fa que a la meitat de la població a Catalunya li costi poder pagar les despeses bàsiques”, afirma la vocal de pobresa d’ECAS, Teresa Bermúdez.
L’informe, que posa en relació els resultats de l’’Enquesta de Condicions de Vida’ amb dades d’altres fonts, subratlla la contradicció entre una suposada bonança econòmica i el malestar social que travessa una part molt important de la població. Mentre el PIB creix un 2,7% i l’atur baixa fins al 8,4%, un 47,3% de la població declara dificultats per arribar a final de mes. La pobresa en el treball s’incrementa fins a l’11,8% i el 42,4% de la població activa es troba en situació de precarietat laboral.
Pel que fa a col·lectius, l’empitjorament de les dades torna a concentrar-se en els que històricament pateixen més vulnerabilitat. La pobresa infantil arriba al 36% entre els menors de 18 anys; per a les dones el risc augmenta més que per als homes; i gairebé la meitat de les persones sense nacionalitat espanyola (49,7%) es troben en risc de pobresa o exclusió. També es manté una clara relació entre pobresa, nivell formatiu i posició socioeconòmica d’origen, fet que evidencia fins a quin punt les desigualtats es transmeten i es cronifiquen.
“L’ascensor social que havia funcionat en dècades anteriors està espatllat, i ara tenir estudis superiors o feina no garanteixen arribar a final de mes amb tranquil·litat”, hi afegeix Bermúdez. De fet, el 35% de la desigualtat d’ingressos és heretada i està determinada per circumstàncies no triades com el gènere, el lloc de naixement dels progenitors i, sobretot, l’origen socioeconòmic familiar.
No és nou: la Radiografia INSOCAT 2026 assenyala l’habitatge com un dels grans motors d’empobriment. Entre 2014 i 2025 els lloguers han augmentat un 58,07% a Catalunya, i viure de lloguer triplica el risc de pobresa: es dispara fins al 34,4%, davant de l’11,3% entre les persones que viuen en un habitatge de propietat. Un 16,8% de la població -26,9% en el cas de les persones estrangeres- no pot mantenir la llar a una temperatura adequada, i un 14,2% de la població declara retards en el pagament de les despeses vinculades a la llar.
Més redistribució i polítiques públiques més fortes són eines urgents. Davant d’aquest escenari, ECAS reclama enfortir la capacitat redistributiva de les polítiques públiques, millorar la cobertura de les prestacions socials, reforçar les mesures de suport a la infància i desplegar respostes estructurals en matèria d’habitatge. Catalunya continua a la cua de l’Estat en inversió social, amb 2.789 euros per habitant i any -lluny dels 3.277 euros de mitjana-, i que prestacions com la Renda Garantida de Ciutadania o el complement d’infància de l’Ingrés Mínim Vital continuen arribant a una part massa petita de les llars que les necessiten (15,9% i 11% de les llars en risc de pobresa, respectivament).
En aquest context, ECAS insisteix que el creixement econòmic només tindrà impacte real en la vida de la ciutadania si va acompanyat de polítiques públiques valentes i sostingudes en el temps. Cal determinació en l’acció pública perquè la prosperitat sigui compartida i els drets socials, efectivament garantits.
Font: ECAS / Foto: Sònia Pau
