Ja s’han publicat la noves dades de pobresa de l’Enquesta de Condicions de Vida de l’IDESCAT
La Taula del Tercer Sector fa un primer balanç sobre les noves dades de pobresa de l’Enquesta de Condicions de Vida de l’IDESCAT, a partir de la informació recollida durant el 2019, per tant, l’informe encara no reflecteix l’impacte social de la COVID-19.
Segons l’estudi, la taxa de risc de pobresa és del 19’5%, dos punts per sota respecte el 2018 (21,3%). Aquest lleuger descens podria ser degut a la millora de l’aplicació de la Renda Garantida de Ciutadania, la principal eina de lluita contra la pobresa i les desigualtats. Tot i això, cal remarcar que augmenta la pobresa estructural, és a dir, el percentatge de la població catalana que es troba en risc de pobresa abans de rebre transferències socials (pensions, prestacions i ajudes), que ara és del 44% (2,6 punts més que el 2018).
L’enquesta de l’IDESCAT constata, una vegada més, l’impacte desigual de la pobresa. Els col·lectius més castigats són:
– infància amb un increment de la taxa de risc de pobresa que ja se situa en més del 30% (28% el 2018)
– persones migrades, que passen del 48% (2018) al 50% (2019).
– llars monoparentals, gairebé la meitat estan en situació de pobresa (47%) i dupliquen el risc en comparació amb les altres.
– infància amb un increment de la taxa de risc de pobresa que ja se situa en més del 30% (28% el 2018)
– persones migrades, que passen del 48% (2018) al 50% (2019).
– llars monoparentals, gairebé la meitat estan en situació de pobresa (47%) i dupliquen el risc en comparació amb les altres.
Enguany, s’accentua especialment l’apartat d’”altres llars amb fills dependents”, on la taxa de risc de pobresa augmenta del 18% (2018) al 30% (2019). La causa podria estar relacionada amb l’emergència habitacional i l’augment del preu del lloguer que obliga les persones a conviure amb altres unitats familiars o amb la família extensa.
La Taula defensa que “ara més que mai cal assegurar la garantia d’ingressos i, per això, és imprescindible que els dos governs concretin immediatament l’encaix de l’ingrés mínim vital i la renda garantida”, tenint en compte que l’IMV es va posar en marxa fa un mes. Avisa que aquestes dades fan una fotografia preCovid-19 i que “encara estem molt lluny d’arribar al pic de la crisi social” i que, per tant, “l’eficiència d’aquestes dues eines serà clau per mitigar el fort impacte social de la pandèmia”.
També demana que el sistema que resulti de les dues prestacions sigui compatible amb les ajudes a l’habitatge per frenar l’emergència habitacional i alerta que les oficines de tramitació i els sistemes d’atenció ciutadana han de poder absorbir la demanda que hi hagi al mes d’agost, o en cas d’agreujament de la crisi sanitària, perquè “la pobresa no fa vacances”.
Font: Taula Tercer Sector