El document inclou 31 accions prioritàries acordades per 37 entitats per al futur del voluntariat
La Federació Catalana de Voluntariat Social (FCVS) ha fet pública aquest 5 de desembre, coincidint amb el Dia Internacional del Voluntariat, la diagnosi i full de ruta de l’Estratègia Catalana pel Voluntariat 2030. El document recull el treball de 37 entitats que han consensuat 31 accions prioritàries per al futur del voluntariat a Catalunya.
L’elaboració de l’Estratègia ha estat una de les línies prioritàries de la FCVS durant aquest any, amb una aposta clara pels espais de treball en xarxa i per la incidència política. Les accions identificades s’han agrupat en quatre eixos: la mobilització i diversitat de les persones voluntàries; el posicionament i la influència; l’adaptació al canvi de les entitats; i el disseny i desenvolupament de l’ecosistema del voluntariat.
El document corrobora que hi ha moltes accions que ja estan en marxa i que “potser el que es necessita no és tant inventar-nos quelcom nou, sinó escoltar-nos més, i generar més espais d’intercanvi entre entitats, per conèixer bones pràctiques que ja funcionen, i reproduir-les i adaptar-les a la nostra realitat”.
Accessibilitat, reconeixement i recursos
La diagnosi posa de manifest la necessitat de continuar treballant per un voluntariat més inclusiu i de valorar si les persones usuàries poden formar part del voluntariat de les mateixes entitats que les atenen. També es planteja compartir voluntariat entre organitzacions per optimitzar recursos.
Quant als recursos i la captació, les entitats assenyalen que manquen recursos per desplegar millor el voluntariat i que és necessari adaptar els programes a cada persona voluntària. També es destaca la necessitat de reduir la bretxa digital, especialment entre les persones grans.
En relació amb la formació i el reconeixement, es considera important augmentar la sensibilització a les universitats i impulsar més convenis de col·laboració. S’hi planteja la possibilitat d’una formació reglada per a la coordinació de voluntariat i s’assenyala la necessitat de més formació en captació i de formats més flexibles (presencials i en línia). Les entitats també destaquen el potencial de les persones jubilades.
Pel que fa a la xarxa i la col·laboració, es remarca la conveniència d’enfortir la relació amb casals, serveis comunitaris i projectes d’Aprenentatge Servei. En el cas del voluntariat universitari, sorgeix la possibilitat de compartir hores de voluntariat entre entitats.
En l’àmbit de la cura i l’actitud, es destaca la importància de cuidar les persones voluntàries, evitar la sobrecàrrega i fomentar l’autocrítica constructiva dins les entitats. Finalment, pel que fa a l’acreditació i l’aprenentatge, es subratlla la necessitat de reconèixer les competències derivades del voluntariat, apostar per l’aprenentatge al llarg de la vida, continuar millorant les acreditacions existents (com el Vol+) i valorar les competències en la selecció de persones, més enllà de l’educació formal.
Més dades, visibilitat i posicionament públic
Les entitats participants assenyalen que ja tenen una presència significativa en xarxes locals, plataformes institucionals i espais de co-creació, i que les persones voluntàries hi estan implicades en processos interns i comitès en primera persona.
Tot i que han fet avenços amb campanyes, tallers i continguts audiovisuals, consideren que calen programes als mitjans de comunicació, campanyes amb influencers, materials accessibles i més recursos tècnics i humans per reforçar el missatge. Subratllen la urgència de projectar una imatge del voluntariat més alineada amb els nous temps.
També remarquen la necessitat de més sinergies entre organitzacions per consolidar l’impacte del voluntariat en les polítiques públiques.
A més, consideren imprescindible disposar d’estudis rigorosos sobre l’impacte del voluntariat i actualitzar els plans de comunicació per transmetre amb claredat el seu valor social.
Transformació interna i nous reptes de les entitats
L’anàlisi de les aportacions evidencia que les entitats de voluntariat són conscients de la necessitat d’adaptar-se a un entorn canviant i han iniciat accions significatives en diversos àmbits. Pel que fa a la participació i la governança, promouen la integració de persones voluntàries en espais de decisió i òrgans consultius, tot i que reconeixen que calen canvis culturals i jurídics per consolidar aquesta participació.
En relació amb el reconeixement i la visibilització, organitzen trobades, actes i campanyes per reconèixer la tasca del voluntariat i reforçar el sentiment de pertinença, i subratllen la importància de donar més visibilitat externa a aquestes accions.
Quant a l’avaluació i la millora contínua, han implementat indicadors, qüestionaris i seguiments individualitzats per mesurar l’impacte del voluntariat, però detecten la necessitat de més recursos, formació i eines per sistematitzar la informació i comunicar resultats.
També fomenten aliances amb entitats, universitats i empreses, així com la participació en projectes creatius que amplien l’abast del voluntariat. Les entitats impulsen formacions en lideratge, comunicació, gestió del canvi, eines digitals i innovació, i reclamen més formació reglada adaptada a les noves necessitats.
Pel que fa a la transformació digital i la intel·ligència artificial (IA), algunes entitats han iniciat proves pilot amb IA i processos d’automatització, però consideren prioritari formar el personal tècnic i disposar de recursos per implementar aquestes tecnologies. També reconeixen la urgència de mobilitzar més recursos, diversificar el finançament i garantir la sostenibilitat, especialment en entitats petites.
En l’àmbit de la igualtat i la diversitat, treballen per incorporar la perspectiva de gènere, mesures de conciliació i estratègies per atraure més homes i persones joves al voluntariat, així com l’ús de llenguatge inclusiu i la creació de comitès d’igualtat.
Construcció d’un ecosistema del voluntariat més integrat i col·laboratiu
El document evidencia la voluntat de construir un ecosistema de voluntariat més integrat, col·laboratiu i eficient. Les entitats destaquen la importància de crear xarxes i convenis de col·laboració per abordar problemàtiques comunes i compartir recursos, i reclamen continuïtat i seguiment per consolidar aquestes aliances.
En l’àmbit de la comunicació i dels recursos compartits, consideren insuficients les iniciatives actuals i proposen desenvolupar plataformes virtuals, potenciar convenis amb administracions i millorar la coordinació territorial. També destaquen la necessitat d’una estratègia comuna que simplifiqui processos.
Pel que fa al voluntariat intersectorial, valoren positivament la col·laboració amb empreses, universitats, administracions i sectors culturals, però identifiquen barreres com el desconeixement del marc legal del voluntariat i la manca de protocols. Per això reclamen formació, finançament específic i sensibilització.
Les entitats també assenyalen la necessitat de millorar la coordinació territorial, incrementar els recursos per a la FCVS i desenvolupar plataformes digitals per a crides generalitzades. Identifiquen com a necessitats prioritàries disposar de més recursos humans i econòmics, eines digitals compartides, campus virtuals, protocols comuns i un canvi cultural que entengui el voluntariat com un dret col·lectiu.
En síntesi, les entitats expressen un compromís clar amb la creació d’un ecosistema col·laboratiu, però detecten mancances en recursos, digitalització, aliances i coordinació territorial i intersectorial. Consideren que aquests elements són essencials per garantir un voluntariat més connectat, inclusiu i sostenible.
