Judit Blanco: “Ho devem tot al voluntariat”

Judit Blanco. Marianao

La Fundació Marianao té precisament els orígens en el voluntariat, perquè es va crear als anys 80 quan un grup de jovent d’aquest barri de Sant Boi de Llobregat lluitaven per tenir equipaments i recursos socials.

La responsable de voluntariat de la Fundació Marianao, Judit Blanco, té clar que per fidelitzar les persones voluntàries cal que es trobin a gust a l’entitat, però també que se sentin escoltades. Ella mateixa va començar a l’entitat de Sant Boi de Llobregat amb tretze anys com a participant, va continuar de voluntària i en fa vuit que hi treballa.

El curs 2019-2020, just abans de la pandèmia, Marianao tenia 127 persones voluntàries. El 30% tenien entre 16 i 22 anys i el 20%, més de 65 anys.

Què vol dir ser voluntari o voluntària a Marianao?
Vol dir implicar-te en la teva comunitat i al barri d’una manera intensa personal i social. Vol dir voler canviar les coses des de la realitat més propera, amb veïns i veines, amb infants i persones grans. Vol dir posar el teu granet de sorra en una entitat que va néixer del voluntariat i que sempre l’ha tingut molt en compte per millorar les condicions de vida de les persones.

Què busqueu en la primera entrevista d’acollida?
Doncs conèixer-nos. Veure què li motiva a la persona per ser allà. Ens trobem persones sensibilitzades per l’àmbit social i que tenen ganes de dedicar-hi el seu temps. També vénen molts joves que han participat a l’entitat i ara volen fer aquest pas, o bé que estudien alguna cosa de l’àmbit social i volen tenir-hi un primer contacte. I molta gent a partir de seixanta i seixanta-cinc anys que ara tenen temps.

Hem de buscar com trobem l’encaix positiu, perquè no tothom pot ser voluntari a tot arreu. Cal que aquella persona trobi el lloc on se senti satisfeta i motivada. El voluntariat no és una feina ni una obligació. S’hi ha d’estar tranquil·la, a gust i motivada. L’experiència ens diu que si una persona perd la motivació deixa el voluntariat.

I si a la primera entrevista la persona no encaixa?
La posem en contacte amb altres entitats. Totes les de Sant Boi ens coneixem. Pot ser que tingui unes expectatives molt diferents al que nosaltres li podem oferir, però ho pot trobar en una altra entitat.

Hi ha algun fals mite sobre el voluntariat?
A vegades es creu que tothom pot fer voluntariat en qualsevol lloc, i no. Hem de pensar la importància que té l’acció voluntària i l’impacte que té sobre les persones. En el nostre cas fan una tasca amb persones en risc de vulnerabilitat social. Es veu molt romàntic i pot generar falses expectatives que tothom pot ser voluntari. Hem de cuidar el procés i trobar un bon encaix sempre. I tenir clar que calen unes competències que s’aprenen amb formació.

També és cert que no vens només a participar, hi ha un grau més de responsabilitat que no sé si les entitats sabem explicar prou bé.

Que la persona voluntària comprengui aquesta responsabilitat que té deu ser clau…

El procés previ a la incorporació és molt important. Insisteixo que és el coneixement mutu i trobar l’encaix. Si té un dubte, ha de saber a qui es pot dirigir, ha de saber com funcionem, ha de saber quins són els canals de comunicació… És una persona més de l’equip, ha de conèixer la seva funció, els límits… Tampoc volem autòmates, ha de poder preguntar, exposar i proposar per millorar el projecte.

Com es fa el protocol d’acollida a Marianao?

Ho tenim recollit en el pla de voluntariat. Intentem donar una resposta el més ràpid possible a tothom que s’interessa per fer un voluntariat i jo faig la primera entrevista per conèixer-nos mútuament. Després, jo treballo detalls més operatius amb el responsable o coordinador del projecte en el qual aquesta persona està interessada. I després fem una entrevista tots tres. Aquí coneix més al detall el projecte i el funcionament, se signa el compromís de voluntariat i ja es pacta quan i com comença.

Com es fidelitza el voluntariat?

És un punt clau i complex. Un dels reptes de les entitats. Tenim persones que hi porten molts anys i altres que s’hi estan un curs i marxen. Veiem que en persones més grans la fidelització és més fàcil. Depèn del moment vital. Per a nosaltres, la clau és més que hi estiguin a gust, cuidar el voluntariat.

Els últims anys hem treballat per evitar que les persones voluntàries no se sentin prou reconegudes. Hem organitzat trobades al llarg de l’any perquè es trobessin i perquè se sentissin escoltades. Parlo d’abans de la pandèmia. Si algú se sent part de l’entitat és més fàcil que es fidelitzi. El vincles s’han de cuidar.

Hi ha persones voluntàries a les estructures de direcció?

Encara no. És un dels reptes que tenim identificats per millorar al pla de voluntariat.

Com es fa quan s’ha de dir que no a algú o dir a algú que ja porta temps que no pot seguir?

Amb molta delicadesa, amb cura i cuidant la persona. Des del primer moment s’ha d’explicar que això pot passar: que potser hi haurà un moment que la nostra relació s’haurà d’acabar. S’ha de dir. En tots els anys que porto només m’he trobat amb un conflicte important per això. La majoria de cops és la persona voluntària la que decideix plegar.

Quin pes té el voluntariat a Marianao?

Per a nosaltres és clau. A Marianao, ho devem tot al voluntariat, perquè va ser qui el va crear. No seríem aquí si no fos per totes aquelles persones que s’hi van implicar als anys 80. Animo a tothom a fer-ne, perquè és una tasca molt bonica.

Font: Xarxanet