Una nova Xarxa d’Entitats pel Padró s’ha presentat a Barcelona amb l’objectiu de denunciar públicament l’empitjorament del dret d’accés al padró arreu de Catalunya. La formen nou entitats i plataformes que lluiten pels drets socials i humans, la dignitat i la qualitat de vida del veïnat.
Davant la constatació que hi ha municipis que s’han afegit a la llista d’ajuntaments que no garanteixen el dret i obligació al padró i que suposen un volum gran de la població a Catalunya, diferents entitats i plataformes s’han aplegat per fer-ne una denuncia conjunta. “Cal recordar que és una obligació de l’administració local garantir i facilitar la tramitació del padró, i que si una persona no està empadronada, resulta una barrera per escolaritzar menors, accedir a la sanitat o tramitar prestacions socials”, remarca Júlia Pérez, una de les portaveus de les entitats.
Més d’una trentena de municipis vulneren el dret al padró i representen un volum significatiu de la població total de Catalunya, perquè inclouen capitals de província i municipis de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB). Aquests municipis detectats fins ara -n’hi pot haver més- són: Alcanar, Arbúcies, Agramunt, Arenys de Mar, Badalona, Balenyà, Barcelona, Bellpuig, Calafell, Cornellà, El Masnou, Figueres, Igualada, L’Hospitalet de Llobregat, Llagostera, Lleida, Martorell, Mataró, Molins de Rei, Montcada i Reixac, Montornès del Vallès, Olot, Pineda de Mar, Premià de Mar, Reus, Ripoll, Sabadell, Salt, Santa Coloma de Gramenet, Santa Coloma de Farners, Tarragona, Tàrrega, Terrassa, Tortosa, Tremp, Vic i Vilanova i la Geltrú.
Alguns dels principals obstacles que recullen les entitats són la manca d’informació, l’arbitrarietat de criteris segons la persona que atén, els requeriments excessius de documentació i la necessitat de cita prèvia, sovint telemàtica. “És especialment greu que el formulari d’empadronament no contempli, com han denunciat la Síndica de Greuges de Catalunya i el Síndic de Barcelona, la classificació europea del sensellarisme i l’exclusió residencial (ETHOS, European Typology of Homelessness and Housing Exclusion), que amb les xifres actuals d’exclusió residencial i pobresa, ja no són una excepció o casos especials, com encara se’ls considera”, afirma Laia Costa Gay.
La Xarxa d’Entitats pel Padró exigeix el compliment de deu punts bàsics per garantir el padró a totes les persones que resideixen als municipis de Catalunya i posen èmfasi a portar a terme polítiques d’empadronament actives i transparents. “El padró és un registre que certifica que la persona resideix al municipi i no és un element repressiu ni un instrument per comprovar les condicions en les quals viu, ni constatar si l’habitatge o lloc on pernocta és adequat o no”, explica Francesc Mateu. Com a representant de les sindicatures locals, Mateu recalca la importància que la ciutadania presenti queixes “perquè quedi constància de les anomalies i es puguin abordar aquestes vulneracions de drets per la via institucional”.
La Xarxa d’Entitats pel Padró està formada per: Amnistia Internacional Catalunya, CONFAVC (Confederació d’Associacions Veïnals de Catalunya), Coordinadora Obrim Fronteres, Coordinadora d’ONG Solidàries de les comarques gironines i l’Alt Maresme, ECAS (Entitats Catalanes d’Acció Socia), FEDAIA (Federació d’Entitats d’Atenció a la Infància i l’Adolescència, FòrumSD (Fòrum de Síndics, Síndiques, Defensors i Defensores Locals de Catalunya), laFede.cat – Organitzacions per la Justícia Global i l’Observatori DESCA.
Font: Xarxa d’Entitats pel Padró
