La presidenta de la Taula d’Entitats del Tercer Sector Social de Catalunya, Francina Alsina, ha renovat el seu càrrec pels pròxims quatre anys en un mandat marcat per la Covid-19.
Alsina és la representant de la FCVS a la Taula, una gran oportunitat per seguir posicionant el voluntariat.
Les entitats socials federades de la Taula del Tercer Sector Social van tornar a escollir el mes de novembre a Francina Alsina, representant de la FCVS a la Taula, com a presidenta per liderar i representar l’organització, la qual compta amb més de 3.000 entitats que ofereixen suport a les persones en situació de vulnerabilitat.
Cal recordar que Alsina va ser presidenta de la Federació Catalana de Voluntariat Social (FCVS) durant vuit anys i en dos mandats consecutius de quatre anys (2010-2018)
En aquest nou mandat, la Junta Directiva de la Taula del Tercer Sector vol assegurar el 60% de presència de dones per avançar en la paritat de representació al sector i centrarà esforços per defensar una Llei del Tercer Sector que reconegui a les entitats socials com a agents indispensables pel benestar i garanteixi els recursos que assegurin la seva sostenibilitat.
En aquesta entrevista, Francina Alsina explica els reptes de la seva reelecció i les línies d’actuació de la Taula del Tercer Sector per afrontar la crisi sanitària, econòmica i social derivada de la pandèmia. En aquest sentit, també ha aprofitat per reclamar a les administracions públiques majors suports per donar cobertura a les necessitats socials actuals.
Quins reptes encara el nou mandat?
Afrontem aquest nou mandat amb la il·lusió de quan s’inicia una nova etapa, però a la vegada, amb una gran responsabilitat perquè tenim molt clar que ens trobem amb una situació social excepcional i que al davant tenim un repte majúscul.
Els nostres principals reptes són assegurar que les persones en situació de major vulnerabilitat no quedin enrere, poder superar aquesta crisi i treballar per l’enfortiment i el reconeixement de les entitats socials com un servei públic essencial. És una prioritat indiscutible aconseguir fer realitat el compromís adquirit pel Govern de la Generalitat d’impulsar una Llei del Tercer Sector Social català.
Quines accions concretes es poden dur a terme perquè aquest enfortiment sigui una realitat?
Moltes accions queden supeditades al quart Pla de Suport al Tercer Sector que esperem que s’aprovi aviat perquè aquí es recullen mesures clau per a l’enfortiment de les entitats socials. Des de la Taula, el que volem és continuar desenvolupant iniciatives que segueixin fent èmfasi en la formació del tercer sector per millorar les seves capacitats i potencialitats amb l’objectiu de ser més eficients i innovadores.
Innovar és una obligació?
El moment ens ho requereix més que mai i hem d’estar preparades enfront del nou escenari que s’ha obert amb la pandèmia i que ens obliga a adaptar-nos-hi amb molta rapidesa. Volem continuar reforçant la internacionalització del tercer sector amb accions formatives i jornades i impulsar la millora de les capacitats de gestió de les entitats, prioritzant la millora de la digitalització del tercer sector.
Les conseqüències econòmiques de la Covid-19 han fet perillar i encara ho fan, a les entitats socials.
Abans de la pandèmia, les entitats socials ja venien d’una dècada d’infrafinançament crònic, fruit de les retallades de l’anterior crisi del 2008 i ara n’estan afrontant una de nova sense les eines necessàries. Això les està obligant a fer mans i mànigues per poder donar resposta a aquest augment sensible de la pressió assistencial, però això no es podrà suportar gaire temps més.
Què s’hauria de fer?
Defensem la importància de disposar d’una Llei del Tercer Sector perquè creiem que aquest nou marc legal és imprescindible per dotar les entitats socials de l’estabilitat i sostenibilitat econòmica que requereix el sector. Som i fem un servei públic, les entitats socials necessiten ser reconegudes com a un agent social indispensable per al benestar de les persones i aquest reconeixement ha d’anar acompanyat dels recursos corresponents que assegurin la seva tasca i contribució a la societat.
El Tercer Sector té les eines suficients per superar-ho?
La capacitat de resiliència del Tercer Sector és molt gran i ho està demostrant de nou durant la pandèmia readaptant la seva acció social amb rapidesa per donar-hi resposta, però insistim, afrontem una crisi social sense precedents i molt incerta que no sabem quan acabarà ni som capaces de preveure l’impacte final total.
D’aquí ve la urgència de disposar de totes les eines que són indispensables, com la Llei del Tercer Sector que comentàvem abans. Confiem que el Govern farà realitat aquest compromís i que serà una de les primeres iniciatives legislatives a tramitar-se en la pròxima legislatura.
Les administracions públiques estan ajudant suficientment al Tercer Sector en el context actual?
Valorem l’esforç que està fent el Govern i les diverses convocatòries de subvencions i ajuts que s’estan impulsant, però la situació pre-pandèmia ja era tan precària i les peticions d’ajuda i suport de la ciutadania han crescut tant, que considerem que no són suficients per donar cobertura a les necessitats socials actuals i sobretot a les que vindran.
La situació pot empitjorar en un futur pròxim.
No podem oblidar que ni tan sols hem arribat al pic de la crisi social i que el comportament de la crisi sanitària no segueix el mateix ritme que la social, per tant, no és difícil preveure que tindrem uns mesos i uns anys que seran molt durs socialment. Aquest panorama obligarà totes les administracions, europees, estatal, catalana i locals, a abocar-hi recursos públics i les entitats socials no poden quedar-ne al marge perquè els projectes i programes que desenvolupem són essencials per a milers de persones en situació de vulnerabilitat.
Com treballarà el nou govern per garantir una sortida de la crisi social de les persones en situació de vulnerabilitat?
El full de ruta ja s’ha treballat, o es continua treballant, en diversos espais en els quals la Taula ha participat, com la Comissió per a l’Elaboració del Pla per a la Reactivació Econòmica i Protecció Social (CORECO) de la Generalitat o la Taula d’Emergència Social que està traslladant al Govern propostes i recomanacions que afecten sobretot els àmbits de serveis socials, residències, habitatge, educació i ocupació, entre altres.
La sortida a la crisi social també ha quedat establerta en compromisos signats per part del Govern com l’Acord per una Catalunya Social, que marca les línies i el model de recuperació social i els eixos de les polítiques públiques de la Generalitat en matèria social, i ara el que falta és que s’apliqui. D’altra banda, la Generalitat està treballant per tenir accés als fons europeus Next Generation i, així, poder destinar recursos a la transformació de moltes polítiques socials.
Quin paper adopta el projecte m4social de la Taula davant de l’escletxa digital, encara més evident davant les tasques telemàtiques?
La pandèmia ens ha demostrat que la bretxa digital és un fenomen que sorgeix d’unes desigualtats que no només són digitals sinó que a la base hi ha una bretxa social. Quan m4Social va presentar aquest mateix any l’informe ‘La bretxa digital en les persones ateses per les entitats socials’ ja va posar sobre la taula una demanda clara: l’accés a internet és un dret fonamental.
Què demana el vostre projecte?
Nosaltres continuarem incidint en aquesta reivindicació perquè és innegable que accedir a Internet condiciona l’accés a les persones a altres drets que també són bàsics, com el de l’educació, el treball o la salut. Per això, m4Social demana implementar un bo digital, com els bons socials tèrmics i elèctrics, amb rebaixes en les factures d’internet per a persones en situació de vulnerabilitat.
Font: Xarxanet.org