L’any 2008, ara hauria fet 13 anys, entrava a treballar amb nosaltres la Montserrat. La Montserrat Martí.
Li demanàvem que assumís funcions d’administrativa-comptable. Primer en un horari més reduït i, poc a poc, ampliant la jornada fins a fer-la complerta.
Avui ens ha deixat, després de dos anys llargs de combatre amb coratge i animosament, un diagnòstic que potser per algú altre hauria estat com una sentència.
Sens dubte, el millor de tot el compartit amb ella durant aquests anys, i sobretot en el darrer període, ha estat la seva bonhomia davant la vida. Tot l’encuriosia, tot la deixava embadalida i admirada, es feia sensible a les lluites de tercers i a tota mena de projectes de transformació social. Ella sempre ens deia que era una nouvinguda al tercer sector i al voluntariat. I que per això se’l mirava amb ulls esbatanats i sorpresos i sentia que l’havia d’exprémer… És normal, deia, perquè el que fem, té tant valor!
Avui estem de dol. Desolats, diria jo…
Ho està en Jordi Picó, que va ser el primer tresorer al seu costat; en Jaume Montserrat, que n’ha estat el segon; en Miquel A Fuster i l’Encarna Blanch, voluntaris de l’àrea econòmica; la Laura Codina i l’Esther Prats, les seves amigues de l’equip tècnic de la FCVS; el nostre president, Jordi Balot, i la resta de membres del Consell Directiu; la cap de programes, Carmen García, i la resta de companyes de l’equip; i moltes d’altres persones, entre proveïdors, entitats i voluntariat.
Volem fer arribar el nostre pèsam a en Daniel, el seu fill, i a l’Olga, la seva mare. Us portem al cor.
Eulàlia Mas
Directora
