JÈSSICA CELDA RESCALVO
Directora general d’ECOM i vicepresidenta de Millora del finançament de la Taula del Tercer Sector Social
Coneix la figura del voluntariat des de posicions molt diverses i és una de les persones que en pot parlar amb més criteri. Jèssica Celda Rescalvo, actualment directora general d’ECOM i vicepresidenta de la Taula del Tercer Sector Social, compta amb és de vint any d’experència en el tercer sector i hi ha treballat amb diferents col·lectius (infància, persones d’origen migrat, persones amb discapacitat…). També ha estat voluntària en diferents entitats. Al juliol, va participar en la jornada al Parlament ‘Cap a una estratègia catalana de voluntariat 2030. Valors, reptes i incidència políltica’.
En la jornada sobre voluntariat al Parlament, que es va fer el juliol, vas dir que cal que el voluntariat es deixi d’entendre com un recurs humà i sigui entès com un subjecte polític. Com s’ha de materialitzar això?
Quan diem que el voluntariat no és un recurs humà sinó un subjecte polític, estem fent un canvi de paradigma: un recurs humà és algú que executa, mentre que un subjecte polític és algú que pensa, decideix, proposa i incideix.
Materialitzar-ho implica tres coses molt concretes: la participació real en la governança de les entitats, no només en l’execució d’activitats; la presència en espais de deliberació i incidència pública, com ara consells, processos participatius, debats parlamentaris, i reconèixer el seu saber situat, especialment quan parlem de voluntariat vinculat a drets, com el de les persones amb discapacitat.
En el nostre cas, a ECOM,el voluntariat no és assistencial: és una forma d’organització col·lectiva per defensar drets. I això és política en el sentit més noble del terme.
És una figura molt visible quan se la necessita, però que encara no està en els llocs de decisió… Seria això?
Exactament. El voluntariat és molt visible quan hi ha emergències, campanyes o moments simbòlics. Però sovint desapareix quan es defineixen pressupostos, prioritats o marcs normatius. Hi ha una certa instrumentalització del voluntariat: el volem quan cal fer, però no sempre quan cal decidir.
Si el voluntariat és expressió de ciutadania activa, ha de tenir també veu en la definició de les polítiques públiques i en l’estratègia de les organitzacions. Si no, queda reduït a mà d’obra altruista.
Si ho aterrem a Catalunya, què significa el voluntariat en la Catalunya actual?
A Catalunya, el voluntariat és una peça estructural del model social. Històricament, el teixit associatiu ha estat clau en la construcció de drets, des del moviment veïnal fins al Tercer Sector organitzat, com la Taula d’Entitats del Tercer Sector Social de Catalunya.
Avui el voluntariat significa: cohesió social en un context de desigualtats creixents, participació democràtica fora dels canals estrictament institucionals i resposta comunitària davant les crisis (econòmiques, sanitàries, socials). Però també significa una tensió: fins a quin punt el voluntariat està sostenint buits del sistema públic? Aquesta és una pregunta que ens hem de fer amb honestedat.
Fa més de vint anys que estàs en el Tercer Sector. Per la teva experiència, el voluntariat ha anat a millor o no?
Ha anat a millor en consciència i en professionalització de la gestió. Em sembla que avui hi ha més reflexió sobre drets i deures, formació, impacte i qualitat de l’experiència voluntària. Però també veiem noves fragilitats, entre les quals hi ha, més rotació, menys vinculació a llarg termini i més cultura de projecte que de pertinença.
Diria que el voluntariat no ha empitjorat, però sí que ha canviat. I ens obliga a repensar com generem comunitat i compromís sostingut.
Encara és un element que va fent amb massa improvisació? Tant en les mateixes entitats, com en l’organització social, en el marc legislatiu?
Encara hi ha improvisació, sí. Tot i que a Catalunya tenim un marc normatiu específic -la Llei 25/2015 del voluntariat i de foment de l’associacionisme-, la cultura del voluntariat no sempre està prou planificada dins les organitzacions.
Algunes entitats, per exemple, encara no tenen pla de voluntariat, no defineixen itineraris i no incorporen espais de participació real. A escala social encara hi ha la idea que “qualsevol pot fer voluntariat sense preparació”. I no. El voluntariat requereix estructura, acompanyament i mirada estratègica.
Tres coses sobre voluntariat que han d’haver canviat quan s’arribi a aquest 2030 que tant citem…
Si el 2030 ha de tenir sentit més enllà del discurs, jo demanaria tres transformacions clares: voluntariat amb veu en la governança, és a dir, presència formal en òrgans de decisió de les entitats i en espais institucionals; voluntariat inclusiu i accessible, perquè les persones amb discapacitat no siguin només destinatàries, sinó també voluntàries i líders, i que la participació sigui universal. I, en tercer lloc, finançament estructural per a la gestió del voluntariat. No es pot sostenir només amb voluntarisme. Cal inversió pública i estabilitat.
Si el 2030 arribem aquí, haurem fet un salt democràtic. Si no, continuarem parlant de voluntariat com a suport, en lloc de parlar-ne com a poder ciutadà organitzat.
📸 Taula del Tercer Sector Social / ✍️ Sònia Pau Cortada
