El voluntariat penitenciari obre un pont de comunicació amb els interns

La seu de la FCVS va acollir un espai de debat, coneixement i reflexió sobre el voluntariat que es porta a terme als centres penitenciaris i a les necessitats del món de la presó.

El passat 28 de octubre,  la FCVS va impulsar la Primera Trobada de Voluntariat Penitenciari, amb l’objectiu d’oferir un espai de trobada i reflexió sobre la situació del voluntariat i les presos a Catalunya, conjuntament amb la Fundació Sant Antoni Abat, Coordinadora contra la Marginació de Cornellà, Justícia i Pau, Secretariat de Pastoral Penitenciari, Fundació La Vinya, Fundació Marianao, Obra Social Santa Lluïsa de Marillac, Associació Cedre per al Promoció Social, Associació de Serveis Integrals de Futur, Obra Mercedària i Fundació Autònoma Solidària.

Un centenar de persones van assistir a l’esdeveniment on es va fer la presentació del nou Grup d’Entitats de Voluntariat Penitenciari, una iniciativa que aglutina a entitats socials que treballen en el voluntariat de presons a Catalunya que va néixer l’any 2022 sota el lema ‘Un país sense presons és un país exitós’.

Obert a totes les persones que es vulguin afegir, el Grup pretén entendre millor la situació actual del sistema penitenciari – i execució penal – als centres catalans i la del voluntariat que hi desplega la seva tasca, així com millorar la coordinació de totes les entitats esdevenint una eina de transformació de la realitat de les presons.

Fent front al desconeixement

Aquest treball en xarxa es va fer patent durant les sis taules de debat simultànies que es van portar a terme durant la jornada i que van debatre temes clau, com el paper del CIRE, Centre d’Iniciatives per a la Reinserció, l’empresa pública que gestiona l’àmbit laboral i formatiu ocupacional penitenciari. La manca d’informació i transparència sobre aquest organisme va ser un dels punts que van destacar els assistents a aquesta taula, en la que també van participar treballadors penitenciaris apuntant el seu desconeixement en quant als seus drets i deures. Tot i que el treball penitenciari és una eina de rehabilitació, que afavorirà la reinserció posterior, els assistents van destacar l’opacitat dels drets dels qui ho exerceixen. D’altra banda, tot i que la formació ocupacional està ben considerada, l’externa és molt més diversa, pel que la uniformitat detectada a l’interior de les presons pot condicionar l’objectiu laboral.

A més de detectar mancances, el grup de discussió ha fet algunes propostes de millora en aquest àmbit, entre les que destaquen la creació d’una Comissió sobre aquest assumpte, així com la creació d’un interlocutor directe del CIRE dins del Centre Penitenciari.

Igualment, es va fer patent el desconeixement sobre la Taula de Participació Social (TPS), tant de la seva existència, com la seva composició, funcions i accés. Per aquest motiu, es va reclamar la creació d’un òrgan col·legiat o persona que s’encarregui de canalitzar totes les queixes, suggeriments i anomalies que detectin les persones voluntàries mentre porten a terme la seva activitat.

Impulsant la justícia restaurativa

Al igual que amb el CIRE, existeix desconeixement sobre les característiques de la justícia restaurativa i les seves aportacions a la societat, respecte a la justícia punitiva, que és la majoritària actualment. Es tracta de la justícia de les tres erres: reparació del mal causat, responsabilització de l’infractor, restabliment de la pau social que es va trencar amb el delicte.  

Mentre la justícia punitiva no té en compte a la víctima, ni el camí vital recorregut pel victimari i aplica la pena segons el dictamen establer pel codi penal, a la justícia restaurativa ambdues figures (víctima i victimari) poden establir un diàleg per reparar el mal causat i s’estableix un pacte de reparació moral o social. En aquesta darrera també hi formen part les Mesures Penals Alternatives, que el jutge pot sentenciar enlloc del compliment de la presó. Entre les que es troben cursos de formació, serveis comunitaris i granges de desintoxicació entre d’altres, impliquen que no hi hagi una ruptura social, laboral o familiar, de l’infractor.

Proposant solucions

Un percentatge de la població empresonada a Catalunya és fora de les nostres contrades. Aquest col·lectiu té unes problemàtiques específiques i per aquest motiu, una de les taules de discussió en fer una recopilació de les mateixes, així com de propostes de millora per cadascuna d’elles. Així, davant dels problemes de documentació, es plantegen la promoció de sortides amb acompanyament policial per poder portar a terme els tràmits necessaris a consolats i organismes. Pel que fa al problemes jurídics, els assistents van proposar que a més de que hi hagi més comunicació entre interns i juristes, que aquesta darrers siguin especialistes en estrangeria i assessorin als primers.

Igualment la creació de programes específics per compensar les inferioritats i fragilitats, així com el pagament de la pensió d’excarceració a la sortida en llibertat i un canvi en la legislació que faciliti la inserció, són d’altres reclamacions per aquest col·lectiu que per damunt de tot, reivindica la figura d’un advocat-facilitador en cada mòdul que ajudi als interns a fer front als problemes propis com a persones migrants a més dels que crea la pròpia Llei d’estrangeria.

Humanitzar els centres penitenciaris

La relació de les persones voluntàries amb les persones internes ha estat un altre dels temes discutits en que s’ha fet palès les necessitats de millora que hi ha dintre dels centres penitenciaris en els que es pateixen temperatures extremes, contaminació acústica, manca de productes d’higiene personal i preus elevats a l’economat mentre que les remuneracions dels tallers productius són baixes, lentitud en l’assistència mèdica, entre altres inconvenients. Igualment, apunten les nombroses dificultats per portar a terme accions com l’obertura d’un compte corrent o de la realització d’estudis per la manca o precarietat del material informàtic i llibres de text, així com de les pròpies que pateixen els interns amb diversitats funcionals. La lentitud en els aspectes burocràtics i la mobilitat de funcionaris i professionals dels equips de tractament, fet que dificulta el coneixement dels interns, les seves sol·licituds i els seus problemes, són altres problemes que s’han assenyalat des d’aquesta taula de discussió que ha recordat l’angoixa que pateixen els interns a la sortida de la presó, sobretot d’aquelles persones que compleixen condemnes llargues, degut a la manca de xarxa familiar o un pla concret de vida.

Una qüestió de percepció

Malgrat tot, els assistents han assegurat que la relació dels interns amb el voluntariat són bones. No obstant, els participants a la taula de discussió sobre mitjans de comunicació i la percepció social de la presó, van exposar la necessitat d’explicar “el que passa als centres penitenciaris”, així com la creació d’un mitjà de comunicació propi, ja sigui un programa de ràdio o una revista, on poder explicar la situació amb coneixement, de manera que es pugui crear un altaveu a la societat i canviar la percepció social de la presó, al igual que la celebració de més trobades per explicar a la societat la tasca del voluntariat penitenciari i la percepció de la presó.

La jornada va finalitzar amb una activitat lúdica i la cloenda amb la participació d’Amand Calderó, Secretari de Mesures Penals, Reinserció i Atenció a la Víctima.

Més informació de les conclusions de totes les taules en aquest document.

Les fotografies de la jornada es troben en aquest enllaç.

Els videos de presentació de les entitats impulsores es poden veure en aquest enllaç.