La Coordinadora Catalana de Fundacions convoca a més de 150 representants del Tercer Sector amb motiu de la jornada ‘La importància de mesurar l’impacte social de les fundacions‘.
Aquest dijous la Coordinadora Catalana de Fundacions (CCF), entitat que representa a més de 700 fundacions del país, ha organitzat la jornada ‘La importància de mesurar l’impacte social de les fundacions’, un acte que ha reunit a més de 150 professionals, entitats i representants del tercer sector i les institucions públiques. L’acte ha generat molta expectació entre un públic interessat en conèixer què és exactament la mesura de l’impacte social, i com s’ho fan les entitats no lucratives per identificar els efectes positius que té la seva activitat en les persones i en el conjunt de la societat.
La jornada, celebrada al Palau Macaya, ha comptat amb la participació de persones expertes en el mesurament i la gestió de l’impacte social que han explicat el marc teòric i les diverses metodologies existents d’una pràctica cada cop més estesa entre les entitats no lucratives.
La ponència inaugural ha anat a càrrec de la Lisa Hehenberger, professora i directora d’Esade Center for Social Impact, que a partir del títol ‘Què és i què no és impacte per a les fundacions’ ha donat a conèixer les diferents eines i recursos existents, i ha explicat en quin punt es troba el sector fundacional a l’hora de mesurar el seu impacte social.
Segons Hehenberger, “el mesurament i la gestió de l’impacte no és una tasca puntual, sinó un procés continu, un camí a recórrer“. En aquest sentit, ha afegit que “el MGI (Mesurament i Gestió d’Impacte) va més enllà d’una simple rendició de comptes, és una eina per aprendre i millorar, per maximitzar l’impacte”.
Durant la seva intervenció ha incidit també en la importància d’integrar la mesura i la gestió de l’impacte com a un element transversal en les fundacions: “Hi ha múltiples eines de MGI, però el més important no és el mètode que s’escull, sinó com l’organització adopta una cultura de l’impacte”.
En la segona part de la jornada els assistents han pogut conèixer de primera mà els casos de fundacions catalanes que ja han estandarditzat metodologies que els permeten obtenir dades sobre els efectes de la seva acció social en els seus públics i el seu entorn.
La taula rodona: ‘Com ho està fent el sector? Experiències, reptes i oportunitats en la mesura de l’impacte social’, ha començat amb la presentació de la Patricia Pólvora, Cofundadora i consultora SROI – The Social Consulting Agency, que ha compartit la seva experiència professional a l’hora de guiar a entitats que volen començar a mesurar el seu impacte social.
Pólvora ha subratllat que parlar de mesura d’impacte social “va molt més enllà de reportar el nombre de beneficiaris (que seria com fem de bé la nostra feina, però no ens indica res sobre l’impacte que hem generat), ja que l’impacte real es troba en el canvi que provoquem en el benestar en les persones“.
En aquest mateix sentit, ha afegit que “cada dia les nostres accions i activitats canvien les persones i el món. Si no mesurem l’impacte, no entendrem quins canvis hem generat i quin punt de vista tenen les altres persones“.
Tot seguit hem pogut conèixer l’experiència de dues fundacions. D’una banda, Paola Jubert, directora de la Fundació Jubert Figueras, ha explicat com donen resposta des de l’entitat a la pregunta ‘Quin és el nostre impacte en l’economia i el benestar social?’.
Jubert ha destacat que elaborar una teoria del canvi els ha permès “identificar molts més beneficiaris de la nostra acció i del veritable impacte social de la fundació”. D’altra banda, apunta també que “mesurar l’impacte és una eina per a poder exercir reivindicacions institucionals de noves polítiques públiques, basant-les en la constatació empírica de l’aportació social i territorial que genera la nostra feina”.
En aquest context, aporta una xifra que fa palesa la importància de comptar amb dades sobre el retorn de l’acció de les entitats. Segons l’estudi de mesura d’impacte que han aplicat a la Fundació Jubert Figueras, “de cada euro rebut retornem a la societat – com a pagament directe o com estalvi – més de 7 euros”.
En el marc de la taula rodona, hem tingut l’oportunitat de conèixer l’experiència d’una altra entitat, la Fundació Foment de l’Habitatge Social, que de la mà del seu director, Sergio Rodríguez, ha argumentat el títol de la seva presentació: “Les fundacions hem de retre comptes del sentit de la nostra existència”.
Rodríguez ha posat de relleu la importància “d’analitzar el context en què ens movem per mesurar l’impacte i d’adaptar-se”. D’altra banda, posant el focus en el factor humà, ha definit com a “fonamental” la implicació de l’equip de treball en la gestió de la mesura de l’impacte. En la seva intervenció ha definit la mesura d’impacte com a un “aprenentatge i una adaptació continus, no pot pensar-se com una foto immòbil”.
Després del bloc final de preguntes i el debat entre les fundacions, s’ha arribat al final de la jornada amb la cloenda institucional, a càrrec de la Glòria Oliver, vicepresidenta 1a de la Coordinadora Catalana de Fundacions, i de Lluís Torrens, secretari d’Afers Socials i Famílies del Departament de Drets Socials de la Generalitat de Catalunya.
Glòria Oliver ha posat en valor el pes del sector fundacional català: “Les fundacions constitueixen un actiu fonamental de la nostra societat. Hi ha més de 2.000 fundacions actives a Catalunya, de les quals el 41% pertany a l’àmbit social”. D’altra banda, ha remarcat que “és imprescindible i prioritari que les fundacions mesurin i comparteixin el valor d’allò que aporten a la societat, per promoure el canvi transformador cap a una societat més justa i més digna”.
Per la seva banda, Lluís Torrents, ha afirmat durant la seva intervenció que “el futur passa per una col·laboració entre l’àmbit públic i el món fundacional que miri per l’interès general, un treball conjunt en el qual és fonamental mesurar l’impacte que genera en la societat”.
Font: Coordinadora Catalana de Fundacions