El consum a un clic, el debat entre la compra física i el comerç electrònic a les entitats socials

comerç electrònicLa compra en línia encara representa un canal de venda secundari en entitats de l’Economia Social i Solidària, en un moment on les botigues online guanyen terreny i cotitzen a l’alça arran de la pandèmia.

Cada any, el comerç en línia creix un 30% a l’Estat espanyol. Aquestes són les dades de la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència, sent un dels vectors de l’economia que creix a major velocitat. Les iniciatives digitals en el Tercer Sector on es produeixen transaccions dineràries es concentren en plataformes de micromecenatge. En l’àmbit de l’e-commerce, un dels canals més coneguts on es poden comprar productes socials serien les botigues en línia.

La crisi sanitària i econòmica provocada pel coronavirus ha obligat el petit comerç a reinventar-se. Moltes botigues que han hagut de tancar han optat per obrir nous canals de venda en línia. Segons dades de l’expert en negocis digitals Guillem Sanz, des que es va iniciar el confinament, les vendes de l’e-commerce han crescut en un 55%. El distanciament social i l’obertura a mig gas del petit comerç durant la desescalada obren el debat entre compra física i compra en línia.

La por al coronavirus ha trencat les barreres del comerç electrònic. Les entitats de consum responsable tenen en aquest context una oportunitat a Internet? Encara és aviat per treure’n conclusions. El que sí que se sap, però, és que per a moltes iniciatives de l’Economia Social i Solidària la venda en línia representa encara un canal de venda secundari amb un llarg recorregut a explorar.

La compra física: quan els sentits no poden travessar la pantalla

Dona Kolors és una botiga de moda que dona feina a dones de Barcelona en situació d’exclusió social, els productes de la qual es venen principalment a botiges multimarca. “Tenim al voltant d’uns 40 punts de venda repartits a Catalunya i a la resta de l’Estat”, ha afirmat Laura Ortiz, responsable de comunicació de Dona Kolors.

En el cas de la iniciativa tèxtil, el comerç tradicional ofereix experiències que l’online no pot oferir. “Quan una persona va a comprar roba el que vol és emprovar-se-la i veure com li queda, tocar-la, veure els colors, etc.”, afirma Ortiz. Malgrat tot, reconeix que els hàbits de consum estan canviant i que la venda en línia està creixent.

A Back to Eco, una marca de bosses i complements fabricats amb texans reutilitzats en tallers d’inserció laboral, també ho tenen clar. “El consumidor no té clar comprar en línia, prefereix comprar a la botiga física on pot veure els productes”, ens diu la Montse Bayen, una de les fundadores del projecte. Bayen afirma que estan apostant per dissenyar productes més uniformes per facilitar la venda en línia, que mai no ha estat massa alta excepte en períodes puntuals com durant la campanya de Nadal.

Els obstacles per poder saltar a la venda en línia amb garanties

Engegar una botiga en línia no és bufar i fer ampolles. Entre les principals febleses, es troba el fet d’invertir en diferents elements: hores de recursos humans, un software sobre el qual aterrar la plataforma de vendes, sistemes de TPV i de venda electrònica, etc. “Els projectes de venda impliquen una inversió elevada que sovint no podem fer però que l’ajustem a les nostres possibilitats”, explica Núria Monsalve, tècnica de la botiga en línia de regals solidaris El Mercat Social.

Una altra de les dificultats és la necessitat de crear una comunitat que conegui la pàgina i que finalment acabi comprant els productes. Tot i això, PIMEC ja ha avançat que el comerç electrònic creixerà “moltíssim” i pronostica passar del 20% al 70% de digitalització del comerç, que anirà a l’alça. La desglobalització i l’aposta per la transformació digital seran doncs algunes de les tendències que guanyaran pes en el terreny del consum.

Botigues en línia: més visibilitat, més difusió i més seguretat

L’increment de la visibilitat i arribar a àrees geogràfiques que la venda física no permet és un dels principals avantatges de la venda en línia. “Pots arribar a una zona molt més àmplia que el nostre punt de venda físic i per tant pots arribar a un públic més ampli”, explica Bayen, conscient dels avantatges que ofereix Internet.

A més, un dels punts forts que en temps de Covid-19 ha guanyat rellevància és el fet que al client li proporciona una màxima tranquil·litat, ja que pot saber que el producte no se l’ha emprovat ningú en el cas d’una peça de roba i el pot rebre còmodament a casa sense haver de sortir i exposar-se a risc de contagi. “Quan el client compra en línia sap que el producte s’ha manipulat respectant i garantint totes les normes d’higiene”, afirmen des de Dona Kolors.

Núria Monsalve, per la seva banda, afegeix que un dels punts forts del comerç electrònic és que permet conèixer de manera ràpida, visual i atractiva tots les productes i serveis i poder accedir a la compra amb facilitat i de manera directa. “Treballar en xarxa amb altres entitats també ens permet assolir un major impacte en la difusió conjunta”, matissa.

Adaptar-se en temps de pandèmia o morir

La màxima prioritat per a moltes de les entitats de l’Economia Social i Solidària ha sigut vetllar per a la salut de totes les persones treballadores i evitar l’exposició i la propagació de la Covid-19. Les botigues físiques han hagut de tancar i moltes han hagut de buscar solucions alternatives per adaptar-se al confinament.

En el cas de Back to Eco, el tancament de la botiga física ha sigut un cop dur ja que és la principal via d’ingressos. Tot i això, han aprofitat el taller propi per oferir serveis de confecció i elaborar material sanitari com bates d’un sol ús i mascaretes. Aquesta adaptació ha permès mantenir a tot el personal del taller durant els mesos de confinament. “També hem aprofitat per redreçar la nostra venda cap a l’online i comencem a invertir esforços en aquesta línia”, relaten des de l’entitat.

A Dona Kolors, han continuat donant suport per correu electrònic i per telèfon a les dones ateses per l’entitat. “Estem fent una campanya de captació de fons a causa de a la gran demanda per a cobrir les seves necessitats bàsiques, ja que ara són més vulnerables que mai”, explica Ortiz animant a la ciutadania a fer una donació.

L’amenaça de les grans multinacionals, sempre present

En el comerç electrònic hi ha un gran domini de les companyies tecnològiques nord-americanes i de les grans plataformes de venda en línia com Amazon o Ali-Express. Aquestes grans plataformes han sigut les causants que molts petits comerços hagin hagut d’abaixar la persiana, per la impossibilitat de poder competir amb un mercat cada cop més agressiu.

“A l’online hi ha molta competència, els preus dels productes de l’Economia Social i Solidària són ajustats i corresponen al sou digne dels treballadors, sovint no podem competir amb preus baixos del sector més privat”, comenta Monsalve.

La pandèmia, però, ho ha trastocat tot. Iniciatives com ‘Llibreries Obertes’ per Sant Jordi o campanyes locals d’enviament a domicili com ‘T’ho portem a casa’ a municipis Premià de Dalt han fet que molts comerços hagin cercat vies alternatives per continuar amb l’activitat sense paralitzar les vendes. Des d’El Mercat Social valoren que la gent ha perdut la por a comprar en línia arran de la crisi sanitària i preveuen un increment de l’interès per comprar i vendre a Internet.

“La presència de grans multinacionals ha facilitat la venda amb preus molt competitius que invisibilitzen el petit comerç o altres iniciatives de consum ètic i responsable”, afirmen des de Dona Kolors. Tot i això, consideren important ser-hi a Internet com a canal complementari per a fer vendes i finançar-se. En aquesta línia, Back to Eco afirma que tot i que no serà una alternativa al comerç físic, el comerç electrònic guanyarà un tant per cent important.

Font: Xarxanet.org