La salut mental ha estat un dels principals àmbits als quals el tercer sector ha hagut de destinar més atenció per la pandèmia, segons el ‘Baròmetre del tercer sector social de l’àrea metropolitana de Barcelona’.
La capacitat de resiliència de les entitats socials es demostra en el dia a dia, però aquests aviat dos anys de pandèmia són una prova de foc. Un altre estudi demostra l’impacte de la Covid-19 en el tercer sector social: gairebé el 56% d’entitats de l’àrea metropolitana de Barcelona han readaptat els seus serveis i projectes per donar resposta a persones en situació de vulnerabilitat des del març del 2020, segons el ‘Baròmetre del tercer sector social de l’àrea metropolitana de Barcelona 2021’, que s’acaba de fer públic.
Algunes entitats socials s’han vist obligades a posar en marxa nous àmbits d’intervenció per atendre les necessitats que els arriben. En aquest sentit, l’estudi assenyala que un dels àmbits que moltes han hagut de prioritzar, si ja ho feien abans ho han reforçat i sinó ho han començat a fer, és l’atenció a la salut mental.
La Taula del Tercer Sector Social i l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB), impulsores del Baròmetre, en destaquen que serveix per posar dades a una realitat ja prou coneguda: les entitats s’han bolcat a intentar mitigar els estralls socials causats per la pandèmia. “Estem en una crisi social que no afluixa”, va insistir la presidenta de la Taula, Francina Alsina, en l’acte de presentació de l’informe.
Fora del sistema de protecció
Alsina va recordar que són les entitats precisament les que s’ocupen de “persones que fins i tot queden fora de les prestacions socials i tenen greus dificultats per accedir al sistema de protecció”. Les persones que viuen de l’economia submergida, les dones víctimes de violències masclistes, les persones migrades, les persones sense llar o el jovent en risc d’exclusió són els col·lectius que més acompanyament necessiten a causa de la pandèmia.
El baròmetre, que inclou per primera vegada la ciutat de Barcelona, està basat en una enquesta que han contestat les entitats de l’àrea metropolitana, així com en grups de discussió amb direccions de l’Ajuntament de Barcelona i de diversos municipis. En aquest espai hi ha 1.145 entitats, que signifiquen gairebé el 30% de les de tot Catalunya.
Pel que fa al tipus d’atenció prestada durant la pandèmia, s’ha fet un esforç per l’atenció directa i la presencialitat: un 34,7% de les entitats van treballar durant el primer trimestre de 2021 de forma presencial, en comparació al 8% que ho van fer durant el 2020. I això en un marc en què el 49% de les entitats assegura haver tingut despesa extraordinària per fer front a la digitalització forçada per la pandèmia.
Dependència dels recursos públics
El 64% de les entitats han vist afectat el resultat del seu exercici econòmic: el 38% per una disminució dels ingressos i el 26% per un augment de les despeses. Serveis que han estat tancats durant els confinaments, la despesa en compres d’equips de protecció individual i en la digitalització, així com la reducció de subvencions, en alguns casos, són els principals motius que han alterat les previsions comptables.
En una altre apartat de l’informe s’analitzen les formes de finançament de les entitats i es constata que persisteix una gran dependència dels recursos públics: el finançament provinent de les administracions representa el 71,1% dels ingressos de les entitats socials de l’àrea metropolitana de Barcelona; ingressos propis signifiquen el 19,3% i fons privats, el 9,6%. Dels ingressos públics, el 49,3% prové de la Generalitat; el 35,6%, dels ajuntaments i el 4,5% de l’Estat espanyol.
Les administracions deuen diners
Un element destacat de les enquestes a les entitats en l’episodi de finançament és que el 42% de les organitzacions asseguren que les administracions els deuen diners. De les que tenen pagaments pendents de les administracions, el 96% diuen que qui els deu diners és la Generalitat, el 52% són ajuntaments i el 30% és la Diputació de Barcelona.
La gerent de la Taula del Tercer Sector, Anna Albareda, va explicar que el retard en la resolució de subvencions o haver d’executar serveis sense haver rebut els diners de la subvenció ja adjudicada comporten sovint que cal accedir a pòlisses de crèdit i es produeixen situacions de tensió de tresoreria. Aquest és un dels grans maldecaps de les entitats i el Baròmetre evidencia que s’ha agreujat amb les necessitats de la pandèmia.
En aquest marc de l’àrea metropolitana de Barcelona, els municipis que han subvencionat més programes d’entitats socials segons el nombre d’habitants són: El Prat de Llobregat, amb 52,2 euros per habitant; Sant Vicenç dels Horts, 50,74 i Castellbisbal, 44. En el cas de Barcelona van ser 15,5 per habitant.
Ja en l’anterior Baròmetre es va fer visible l’augment de l’activitat de les entitats socials per intentar aplacar la crisi social a causa de la pandèmia i es va destacar llavors que el 61,8% de les persones ateses a l’àrea metropolitana de Barcelona eren dones, principals damnificades de la pobresa i les desigualtats socials.
Font: Xarxanet