Eduard Ibáñez, director de Justícia i Pau, ens parla sobre la tasca que realitza la seva entitat i del paper que té la societat a l’hora de caminar cap a una cultura de pau plena.
1. Quina és la missió de la vostra organització?
Som una entitat cristiana dedicada des de 1968 a la defensa i promoció dels drets humans, la justícia social i la cultura de la pau. Treballem des de la perspectiva i els valors de l’Evangeli i el pensament social cristià, a través de la denúncia, la sensibilització, la conscienciació, l’educació i la incidència política.
2. En què se centra principalment la vostra acció en matèria de pau?
La nostra tasca principal és la defensa de la justícia social i els drets de les persones i dels pobles, pilars fonamental de la pau. Alhora treballem per promoure una cultura de pau, basada en la deslegitimació de tot tipus de violència, l’objecció de consciència a lleis injustes, la promoció del desarmament i el control del comerç d’armes, així com el diàleg i la democràcia per a la resolució dels conflictes armats. També treballem en favor d’una cultura d’acollida i integració dels nouvinguts al nostre país.
3. Quin és el principal repte que us plantegeu com a organització?
D’una banda, veiem fonamental prioritzar l’educació dels joves en la cultura de la pau, els drets humans i la justícia social. Per això, ens hem proposat com a prioritat la col·laboració amb les escoles i la implicació dels joves. Una altra gran prioritat, davant d’una societat cada cop més plural i més complexa, és contribuir a la cohesió social, la integració i la convivència, així com l’enfortiment d’un cos de valors compartits que permetin la identificació i compromís de tots amb el bé comú.
4. Què significa la paraula pau?
La pau és un concepte difícilment definible. És molt més que la simple absència de violència. És més aviat un anhel, una necessitat, una esperança dels humans: que totes les persones puguin desenvolupar-se en plenitud. Per nosaltres, cristians, la pau és do de Déu i, alhora, una tasca humana permanent que s’ha de construir sense parar per part de cada persona i de cada generació. Es basa en la pràctica del respecte de totes les persones en llur dignitat i, alhora, amb fraternitat, que inclou el perdó i l’esforç de reconciliació.
5. Pau i justícia han d’anar sempre agafades de la mà?
La pau és resultat de la justícia social. Mentre no es garanteixin els drets humans de totes les persones i els pobles i es corregeixen les terribles desigualtats actuals, no podrem parlar de pau veritable. Els conflictes i la violència seran permanents. Entre molts altres, un repte important en aquests moments és regular internacionalment i garantir el dret de tots els pobles i nacions a la seva existència digna, la seva lliure determinació i la seva sobirania.
6. Podem parlar de pau veient el que està passant dins i fora de les nostres fronteres?
El nostre món està profundament ferit per la violència, la guerra, les desigualtats, el tràfic de persones, l’explotació, l’egoisme i el domini d’uns pocs a costa de milions de persones que pateixen la manca de les condicions de vida més elementals. Davant d’aquesta realitat, el nostre anhel de pau és encara més fort i ens compromet encara més. Ens sentim responsables de contribuir a transformar aquesta situació.
7. Hem reaccionat tard davant el conflicte sirià?
El conflicte sirià té molts responsables directes i indirectes. Entre ells, no podem amagar les responsabilitats dels governs europeus. En qualsevol cas, mai és tard per implicar-se de forma més decidida per fer possible la pau. Caldria una major pressió als nostres governs, a fi que la comunitat internacional en lloc de complicar les coses, afavoreixi les condicions per una pau justa. És evident que això és difícil i que va per llarg, però cal no perdre ni un minut.
8. El treball a les escoles pot tenir un paper fonamental per poder garantir la pau en un futur?
L’educació en favor d’una cultura de pau, especialment amb els joves, és un repte absolutament essencial. Un repte del qual som corresponsables tots: famílies, estaments educatius, mitjans de comunicació, dirigents polítics i societat en general. L’escola, naturalment, és un espai clau per promoure la cultura de la pau. No solament amb la transmissió de coneixements, sinó també amb el contagi d’actituds i valors de justícia i fraternitat.
9. Quin paper hi juga l’accés a la informació en la construcció d’una cultura de pau?
La pau necessita una opinió pública madura i activa, amb capacitat d’interpretar justament la realitat i que controli i determini l’acció dels governants. Això exigeix mitjans de comunicació plurals, lliures i que actuïn amb professionalitat, així com la màxima transparència informativa per part dels poders públics. Les xarxes socials contribueixen a fer circular la informació amb més llibertat i horitzontalitat, però a condició que s’usin amb responsabilitat per part d’emissors i receptors.
10. La ciutadania cada vegada està reclamant més l’actuació dels seus representats per tal d’acabar amb els conflictes de guerra i els problemes social. Tenen un paper fonamental a l’hora de canviar les coses?
He parlat abans de l’important paper d’una opinió pública lliure i madura. Però encara és més important l’existència d’amplis sectors socials organitzats i actius políticament que incideixin en favor de polítiques favorables a la pau, el desarmament, els drets humans i el desenvolupament. Aquests sectors socials influeixen decisivament en la configuració de les polítiques públiques i contribuir a un món més just i en pau. A Catalunya hi són, cada cop més actius i influents.
Font: xarxanet.org