Les entitats socials recorden que les dificultats d’accés al padró afecten especialment persones que ja es troben en situacions de vulnerabilitat i que no empadronar tothom que viu en un municipi perjudica la qualitat dels serveis públics de tothom.
Continua una vulneració extensa de l’obligació d’empadronar. Així ho constata un informe encarregat per ECAS (Entitats Catalanes d’Acció Social) presentat aquest dimarts: dels 60 municipis analitzats, 40 presenten dificultats o incidències a l’hora d’empadronar de manera ordinària les persones que ho sol·liciten. Concretament, a 4 de cada 10 municipis alguna entitat indica que no es garanteix l’empadronament ordinari. La situació és encara més greu en el cas de l’empadronament en domicili fictici o sense domicili fix: cap dels municipis analitzats l’aplica de manera àgil per a totes les persones que el necessiten, i en 29 municipis alguna entitat assenyala que directament no s’empadrona en aquesta modalitat.
“No estem parlant d’una mala praxi puntual, sinó d’un incompliment administratiu i una vulneració estructural que té conseqüències directes sobre l’exercici de drets bàsics”, alerta la portaveu de padró i membre de la Junta Directiva d’ECAS, Kautar Loukaini. Un incompliment administratiu que queda evident en l’informe ‘L’empadronament a Catalunya: traves administratives en el compliment d’una obligació legal’, elaborat per encàrrec d’ECAS, a partir d’un sondeig de Ksnet realitzat a entitats, plataformes i organitzacions socials que acompanyen persones als tràmits del padró.
“El padró no és una concessió de l’ajuntament ni una eina de control. És una obligació legal de l’ajuntament i de la persona, i una eina imprescindible perquè els municipis coneguin la seva població real”, afirma Sònia Lacalle, jurista a Càritas Barcelona, en la mateixa línia. L’informe es basa en 124 respostes de 54 entitats i sindicatures locals que acompanyen persones en el tràmit del padró, referides a 60 municipis de Catalunya. En conjunt, aquestes entitats han atès 6.652 persones en relació amb el padró. Els municipis analitzats sumen 5,1 milions d’habitants, el 62,8% de la població catalana.
Les entitats, segons recull l’informe, identifiquen requisits no previstos per la normativa, criteris canviants, dificultats per accedir a cita prèvia, tràmits excessivament digitalitzats, formularis que no contemplen situacions d’exclusió residencial i inspeccions policials que poden generar por en persones en situació administrativa irregular. Persones migrades, en situació administrativa irregular, sense llar o en situació d’habitatge precari o inadequat es troben entre les més afectades, així com persones joves, les famílies amb infants o menors d’edat a càrrec i les persones residents en recursos col·lectius, com albergs o pisos amb suport.
Davant d’aquesta situació, ECAS reclama garantir que tots els ajuntaments compleixin la normativa del padró amb criteris i protocols clars, públics i homogenis. En un context on creixen els discursos d’odi, “és més necessari que mai que les administracions respectin la legalitat, els drets humans i els principis democràtics. Volem governs forts i solvents i per això han de conèixer la seva realitat”, afirma el director general d’ECAS, Carlos Macías. En aquest sentit, demana informar adequadament i de manera activa de totes les modalitats d’empadronament, especialment del domicili fictici o sense domicili fix; evitar la intimidació en les comprovacions de residència; resoldre els tràmits dins el termini màxim de tres mesos; aplicar el silenci administratiu positiu quan correspongui; publicar dades sobre sol·licituds i resolucions, i establir mecanismes per evitar males praxis, discrecionalitat i impunitat.
Foto: ECAS
