La jornada, organitzada per la FCVS juntament amb la Fundació Pere Tarrés i la Federació Catalana d’Ateneus de Catalunya, va ser un espai de debat al voltant de la participació ciutadana a través del teixit associatiu.
Montserrat Morera, presidenta del CAB, va donar la benvinguda a les persones assistents a la jornada. En el seu discurs posava de relleu que l’associacionisme i el voluntariat sempre han manifestat valors com la solidaritat i el compromís. També va destacar que el teixit associatiu es troba actualment immers en la societat per transformar el món des de dins i les associacions tenen un protagonisme clau en els greus problemes socials que patim, amb un paper decisiu en la defensa dels drets més bàsics. Per assolir-ho, va indicar que aquestes no han de perdre dos valors: Sentit crític i llibertat
Taula 1: La realitat associativa al descobert
- Xavier Quinquillà, director de la Fundació Orfeó Lleidatà va explicar que el plantejament d’eixamplar la base social es va prendre per necessitat, quan la situació era complicada. Va recordar que als anys 80 existien dos universos diferents: el social (altament professionalitzat i en convivència amb el voluntariat) i el cultural (manca de projecte, de professionalització i sense lideratges). Quinquillà va posar en relleu que, actualment, amb les noves activitats de l’Orfeó Lleidatà han potenciat la cultura com a eina de cohesió i transformació social.
Xavier Martí, president de l’Associació Hàbitats, va explicar com la xifra de persones associades ha anat baixant (unes 120), però en canvi la de persones voluntàries ha augmentat de forma exponencial (al voltant de 2.800) gràcies al projecte estrella de l’entitat, el Projecte Rius. En aquest sentit, va assenyalar que creu que aquesta és una tendència que també passa a la societat, on la gent cada vegada s’implica menys en gestionar o interessar-se pel lloc on viu.
Ferran Busquets, director d’Arrels Fundació, va posar en relleu que l’ampliació de la base de persones associades i donants ha estat una aposta del Patronat des del primer moment. En aquest sentit, va destacar que a finals del 2015 l’organització comptava amb unes 4.300 persones associades i donants, les quals aportaven el 66% dels ingressos de la fundació, una xifra molt atípica en el món de les fundacions. En concret, va assenyalar que aconseguir aquestes xifres ha estat possible principalment gràcies a una aposta clara per la sensibilització permanent.
Taula 2: Compromesos amb la participació
Alba Pedrós, responsable de voluntariat de la Fundació Marianao va explicar que la participació forma part de l’ADN de l’entitat nascuda de l’organització dels joves per responsabilitzar-se del que l’Ajuntament no estava fent i van ocupar un espai. Des de l’inici són una entitat comunitària on apoderar les persones en risc i potenciar la participació és cosa de totes les persones que la integren. En aquest sentit, va posar de manifest que la participació i els processos participatius estan presents a totes les iniciatives i es potencia l’autogestió.
Xavier Loza, director de la Fundació La Vinya, va posar en relleu que l’organització és una entitat de voluntariat, amb un equip tècnic format per 200 persones voluntàries i 14 persones remunerades. Per a què això funcioni, i tothom s’estimi l’entitat, la gestió s’ha de basar en la confiança que es dóna als equips. Loza també va posar de manifest que des de la Fundació La Vinya estan convençuts que poden transformar el barri i aquest convenciment és el que fa possible la tasca que desenvolupen i la que els dóna força per continuar-la.
Oriol Hosta, president de Lluïsos de Gràcia, va explicar com des de l’entitat tenen la missió d’educar en el lleure infantil i juvenil i en els valors humans. Aquest fet fa que el 50% de les persones associades siguin menors de 30 anys, la qual cosa dóna energia i potència. De fet, sempre hi ha la voluntat de fer les activitats per a un públic infantil, doncs afirma que és la forma de despertar en ells el sentiment de pertinença i que aquest perduri en el temps. Per generar sentiment de pertinença a l’entitat, reforcen la idea del “Tots som Lluïsos”.
Taula 3: El valor de les aliances
Salvador Casals, president de la Federació d’Ateneus de Catalunya, va posar en relleu que, encara que el concepte d’aliances és bastant nou, l’entitat en si és tota una aliança. En aquest sentit, va afegir que les aliances són imprescindibles i qualsevol entitat hauria de tenir l’obligació d’establir-ne amb altres organitzacions per buscar fora de la seva zona de confort elements de cooperació que no els hi són propis. Per a Casals les aliances aporten coneixement i formació, dos elements molt importants per a les entitats.
Núria Martínez, vicepresidenta del MCECC, va explicar que l’entitat està formada per 182 centres d’esplais arreu de tot Catalunya. Això els permet conèixer les particularitats de cada zona i, a la vegada, els apropa a aquesta realitat. D’aquesta forma, va afirmar que l’element més important per a ells a l’hora de crear aliances és la presència al territori i el fet de proporcionar a les entitats federades qualsevol espai per treballar en xarxa i interactuar. Pel que fa a les aliances amb altres organitzacions, Martínez va indicar que la clau està en no tancar-se en un mateix i estar atent a tot el que passa al nostre exterior.
Francina Alsina, presidenta de la Federació Catalana de Voluntariat Social, va posar en relleu que una federació ha d’estar al servei de les seves entitats i, per tant, s’ha de conèixer quines són les demandes i necessitats de cada lloc. Alsina també va destacar la importància de formar part d’institucions com la Taula del Tercer Sector Social o el CAB per poder fomentar les sinergies entre diferents entitats i, a la vegada, fomentar allò que veiem i que creiem que podem trobar un punt de treball conjunt i arribar més lluny.
Consulta el document complet de les conclusions
