En aquesta edició, s’ha inclòs un apartat sobre l’impacte de la Covid-19 en les entitats socials del territori durant la primera fase de la pandèmia, com aquestes han donat resposta a les necessitats sorgides i quines mesures consideren prioritàries per fer front a la crisi social
La Taula del Tercer Sector i l’AMB han presentat el Baròmetre del Tercer Sector Social 2020 que, en aquesta edició i per primera vegada, posa el focus en la realitat del tercer sector social de l’àrea metropolitana de Barcelona, sense incloure la capital catalana.
El baròmetre analitza la situació de les entitats socials i el seu impacte en la societat (principals àmbits d’intervenció, col·lectius que han rebut serveis i suports, etc.), la relació amb altres agents (ens locals, altres actors i ciutadania), reptes de futur que es plantegen les entitats i les administracions locals per avançar en la coproducció de polítiques socials públiques i, aquest any, també inclou l’impacte de la Covid-19 en el tercer sector durant la primera onada de la pandèmia i com han donat resposta a les necessitats sorgides.
Conclusions
Algunes conclusions que se’n destaquen:
– Les entitats socials de l’AMB representen el 7% del conjunt d’organitzacions catalanes i atenen 224.000 persones. La majoria són associacions i tenen una llarga trajectòria. Tot i això, el repte és promoure encara més el dinamisme associatiu en aquest territori.
– És un teixit associatiu que compta amb una alta participació per part de la ciutadania i amb associacions que tenen un bon gruix de persones associades i això és un senyal de bona salut.
– Els resultats demostren com la tasca de suport i acompanyament a les persones que fan les entitats socials de l’AMB és essencial per a col·lectius especialment vulnerables com la infància, les persones amb discapacitat i la gent gran.
– Preocupa com la pobresa i les desigualtats colpeja sobretot les dones, que representen més del 60% de les persones ateses.
– En el capítol de Covid-19, queda patent com, en la primera fase de la pandèmia, va haver de bolcar-se en l’emergència social, i en especial en la cobertura de necessitats bàsiques, i com es va haver de reduir o aturar les activitats no essencials.
– Pel que fa a la col·laboració públicosocial, reforçar aquest treball conjunt és un repte de futur indiscutible perquè hi ha marge de millora. Moltes entitats encara no participen en la presa de decisions de les administracions públiques.