‘L’altre so del mar’ és la campanya que ha llençat CEAR per conscienciar sobre la dura realitat de les persones refugiades.
La Comissió Espanyola d’Ajuda al Refugiat (CEAR) ha convidat a escoltar ‘el so del mar’ dels refugiats i refugiades a través de cargols de mar. Tot i que el mar per a moltes persones emana un so agradable i relaxant, per a aquelles que han de creuar el Mediterrani la remor de les aigües no sona igual. Amb el nom #ElOtroSonidoDelMar, la campanya explica a través de cargols de mar les històries de testimonis que van haver d’abandonar casa seva per buscar un lloc segur.
Si bé la tradició popular diu que quan t’acostes un cargol de mar a cau d’orella pots escoltar el so del mar, les closques que la CEAR va instal·lar el passat 7 d’agost a la platja de Sant Sebastià van oferir un so menys conciliador: la veu de supervivents. “Per a moltes persones el mar sona a incertesa, patiment, dolor i fins i tot a mort”, afirmen des de la CEAR.
Els cargols de mar tenien un xip d’àudio amb històries gravades per donar veu a les persones refugiades. Aquestes closques viatjaran per altres platges de l’Estat espanyol compartint unes històries que, a més, es poden escoltar a Twitter amb el hashtag de la campanya. La iniciativa ha comptat amb el suport de l’agència publicitària Ogilvy, de l’empresa Artymer Innova i de Twitter Espanya.
“Imagina’t llevar-te a les dotze de la nit i veure un vaixell petit amb més de 80 persones a dins”, explica el testimoni de l’Ibrahim, que va haver de creuar el Mediterrani provinent del continent africà. “Durant la nit et lleves i només veus aigua al teu voltant. Molta gent comença a cridar, a delirar”, afegeix.
Per la seva banda la directora de CEAR, Estrella Galán, ha afirmat en un comunicat que “els líders europeus només semblen estar preocupats d’allunyar les persones que busquen refugi a Europa a través d’acords amb països com Turquia, Líbia o el Marroc”. Segons dades de CEAR, Espanya ja és la principal ruta d’entrada cap a Europa i des de principi d’any 300 persones ja han perdut la vida intentant arribar a les costes estatals.
Font: Xarxanet.org