Engega el procés que buscarà establir una priorització compartida de les línies de treball i dels sectors d’activitat clau de l’ESS en els propers anys
El passat 29 d’abril, una trentena de representants d’entitats i projectes de l’ESS i de grups municipals van participar a la presentació del procés per definir l’estratègia de ciutat pel foment i enfortiment de l’ESS cap al 2030. La trobada, que es va fer a innoBA, el centre de referència en l’Economia Social i Solidària (ESS) i la Innovació Socioeconòmica de Barcelona Activa, va permetre engegar un procés que buscarà establir una priorització compartida de les línies de treball i dels sectors d’activitat clau de l’ESS en els propers anys.
El procés de definició participada de l’Estratègia 2030 durarà fins al desembre d’aquest any i està promogut entre els actors de l’ESS i l’Ajuntament per impulsar l’ESS a la ciutat. El seu objectiu principal i pel qual aniran treballant les diferents parts és alinear i sumar capacitats entre tots els actors de l’ESS, l’Ajuntament, altres administracions públiques i agents locals per contribuir a generar polítiques públiques d’ESS que estiguin integrades transversalment.
Per això, la participació en aquest treball de tots els agents implicats és fonamental per desenvolupar l’estratègia dintre d’un marc que posi en comú els esforços dels diferents actors clau de la ciutat i que prioritzi les línies de treball de cada sector d’activitat en els propers anys. No es pot oblidar que aquesta estratègia té l’aspiració de servir de guia de les polítiques d’ESS en els propers governs locals i de les polítiques municipals en allò referent a cultura, sostenibilitat, mobilitat, habitatge, finances, economia de les cures o educació, entre altres.
Amb la clara intenció de construir un model socioeconòmic de ciutat pel 2030, caldrà considerar tots els esforços fets fins ara i el context de l’ESS a la Barcelona d’avui. No es parteix de zero, hi ha feina feta a Barcelona, en altres municipis i també en les relacions establertes a nivell internacional. Per aquesta raó, s’ha creat un grup motor impulsor del procés que, junt amb els altres agents i sempre valorant el treball realitzat fins ara, planificarà la governança i vetllarà per generar espais de treball, participació i decisió, d’avaluació i de mesura d’impacte.
Els grans objectius
En primer lloc, aquest procés cap a una estratègia de ciutat 2030 per impulsar i fomentar l’ESS haurà d’aconseguir que les diferents parts implicades comparteixin una visió comuna sobre el futur de l’ESS i els seus objectius a llarg termini. Això, entre d’altres, s’haurà de materialitzar amb un pacte de ciutat que inclogui el govern local i a tots els grups municipals.
Només així, l’estratègia 2030 podrà contribuir veritablement a prevenir i reduir les desigualtats socials de la ciutat, democratitzar l’economia, contribuir a canviar el model productiu de la ciutat o consolidar estructures estratègiques per l’ESS com són el Balanç Social, el Pam a Pam o l’Observatori de l’ESS.
Així mateix, els i les assistents a l’acte del passat 29 d’abril van acordar els sectors econòmics estratègics, que són aquells on l’ESS ja té un peu, però on cal seguir avançant. Entre els sectors citats, destaquen l’agroecologia i l’alimentació, la cultura, l’energia, l’habitatge, la mobilitat, les finances, el tèxtil o el turisme, entre d’altres.
Reptes pel procés
Durant la presentació, es van identificar aquelles qüestions de futur que s’hauran de prioritzar durant la definició de l’estratègia. Són els reptes que s’hauran d’encarar i entre els que destaquen temes com Consum, Economia digital, Economia feminista i Economia de les cures, Educació, Migracions o la Transició energètica i ecològica.
Els resultats esperats
Fins ara, s’han marcat alguns resultats imprescindibles que haurà d’assolir l’Estratègia 2030 com ara que s’ha de poder visualitzar l’ESS com a realitat de reputació de la ciutat. També es vol augmentar el pes de l’ESS en l’economia de Barcelona sense deixar de banda la necessitat d’estendre-la a diferents sectors econòmics i socials als que fins ara no arriba.
Tal i com es va comentar durant la presentació, l’estratègia resultant d’aquest procés també haurà de ser capaç de generar més marcs de co-producció de polítiques públiques, així com generar més exemples d’accions público-comunitàries i facilitar la intercooperació entre actors de l’ESS.
Per últim, cal destacar els punts estratègics més importants que es van presentar en la sessió oberta del passat 29 d’abril:
- Contractació pública estratègica i ESS (compra pública/qualitat d’ocupació).
- Creació de mercat social.
- Intercooperació: creació de pols cooperatius locals.
- Digitalització ESS, models ESS i cooperativisme de plataforma pro comú.
- Eixos territorials i ESS (Eix Besòs, Eix Muntanya).
- Eixos sectorials i ESS (priorització d’eixos clau per l’ESS).
- Nous models de gestió pública (àmbits de gestió público-comunitaris, cooperatives público-privades.
Font: Ajuntament de Barcelona
