Voluntariat i drets de la infància

balot


JORDI BALOT
Vocal FCVS de participació 
Director de la Fundació Joan Salvador Gavina

 

El passat 20 de novembre acabem de celebrar el Dia Universal dels Drets de la Infància i el proper 5 de desembre celebrarem el Dia Internacional del Voluntariat. Per a les entitats que treballem amb la infància més vulnerable i amb voluntariat, estem de celebració doble perquè ens afecta a dues de les potes més rellevants de la nostra entitat.

Per una banda, ens trobem amb els infants amb qui estem convivint diàriament, amb els que compartim la nostra vida, les nostres il·lusions, les nostres motivacions, les nostres ganes de construir projectes de futur… també les nostres desil·lusions i fracassos. Ells són la raó de ser de la nostra tasca i amb ells ens sentim corresponsables de ser protagonistes d’una vida plena d’elements motivadors que ens possibiliten trobar sentit a la nostra vida.

Per altra banda, ens trobem amb les voluntàries i voluntaris que, des de la seva gratuïtat i dedicació diària o setmanal ens permeten arribar a llocs realment increïbles, que només els professionals ens trobem limitats per a arribar-hi. Els voluntaris transmeten positivitat per totes bandes. Han entès que val la pena comprometre’s, de manera desinteressada, en la construcció d’una societat més justa i més humana, des de la seva solidaritat, i molt especialment amb les persones que més pateixen al nostre entorn fruit, sovint, de les estructures i polítiques injustes que no tenen en compte a les persones més vulnerables de la nostra societat, que les van arraconant i deixant de banda, i que no les permeten viure d’una manera digna i plena, com tenim dret tots els éssers humans.

Podem fer nostres les paraules del gran periodista Carles Capdevila, poc abans de deixar-nos després d’una llarga malaltia, quan va expressar amb paraules una gran vivència personal: “M’interessa la gent que pateix i la gent que té cura de les persones. Educadors, voluntaris, personal sanitari. I un munt de familiars. La cura de les persones solen fer-la les dones, és silenciada, poc valorada, no remunerada, o mal pagada. Els grans pressupostos són militars i tecnològics i financers, en un món de testosterona, perquè els poders encara són vergonyosament mascles i masclistes, i per l’activitat que ens fa més persones, la més important, la imprescindible, cuidar-nos els uns als altres, pocs diners i cap rellevància pública. El temps que em quedi com a periodista el vull dedicar a aquests herois: les persones que tenen cura de les persones, les que anomeno “persones, persones”. Persones que es dediquen a ser persones i cuidar persones.”

Doncs des de les entitats que som afortunats i podem reunir les dues riqueses que tenim entre mans, els infants i els voluntaris, pensem que hem de seguir lluitant per la dignitat de les persones i per a recuperar els drets que als infants més vulnerables els han estat usurpats. És una tasca que no té preu. Possiblement, des del compromís diari del voluntari o voluntària que dona classes de suport, que acompanya a un grup d’infants a fer esport o al metge… els passa molt desapercebut que estan fent el més important: acompanyar. L’acompanyament, des del silenci i la discreció, és molt poc valorat en la nostra societat mercantilitzada, on tot es compra i es ven, però podem afirmar que és el que retorna la capacitat a cada persona per a recuperar la seva pròpia dignitat, el seu protagonisme i la seva llibertat. Aquesta tasca discreta i silenciosa és la veritable lluita a favor de la recuperació dels drets dels infants.

Des d’aquestes paraules, el meu homenatge a tants homes i dones, de totes les edats i procedències, que dediquen el seu temps i la seva persona al servei dels altres.

Font: Social.cat

Share Button