Voluntariat sènior i la seva situació actual davant la crisi per la COVID-19

massip

JOSEP MASIP 
Vocal Gent Gran FCVS
Vicepresident Creu Roja a Barcelona

 

La crisi provocada per la COVID-19 ha impactat en tota la societat. La gent gran no n’ha estat aliena. No puc entrar en l’objecte d’aquest editorial sense fer un emocionat record a totes les persones que han patit la malaltia, a les que l’han superat i, molt especialment, a les que han mort, amb una incidència molt important a les persones grans, col·lectiu que ho ha patit de manera molt significativa.

Caldrà, i ja hi haurà temps, revisar les actuacions en els àmbits sanitari i social, aprendre i prendre les mesures necessàries per corregir errors i construir una societat més justa i solidària.

Avui toca parlar de la gent gran com a voluntariat, el que anomenem com a ‘sèniors’. A un article anterior, el nostre president Jordi Balot, ho situava perfectament: “no podem passar per alt, que una part important del voluntariat el conformen persones grans, majors de 65 anys i, per tant, estan dins dels anomenats col·lectius de risc. Això ens ha obligat a confinar-nos ràpidament i no sortir per res al carrer”. L’impacte per a les persones grans voluntàries, i per a les entitats, ha estat molt important i molts projectes s’han aturat o redissenyat.

Un dels programes que s’ha vist més afectat ha estat el de Grans Actius de la FCVS. Funciona des de fa 8 anys i enllaça Centres d’Atenció Primària amb persones beneficiàries afectades per una malaltia crònica, dependència o vulnerabilitat social, a les quals els resulta difícil l’adhesió a tractaments mèdics i adaptació del calendari de visites. Les persones voluntàries del barri les acompanyen i les entitats socials del barri assumeixen el projecte després del període de posta en marxa per part de la FCVS. Només unes dades per poder valorar l’abast del programa: 7 centres sanitaris; 35 persones voluntàries; 291 persones donades d’alta al programa i 534 visites efectuades (dades corresponents a l’any 2019).

El voluntariat sènior, però, pot seguir fent activitat des de casa seva. Amb trucades telefòniques de seguiment i amb videotrucades o videoconferències si els coneixements i els requisits tecnològics ho permeten.

Tots plegats desitgem que la ciència trobi el remei a aquesta malaltia i poder recuperar el contacte personal i humà -adequat a les circumstàncies que correspongui-. Sens dubte, el gran motor de la relació humana al voluntariat.

Ara toca complir les indicacions de les autoritats sanitàries i compartir el desig que ENS EN SORTIREM!

 

Share Button