Voluntariat als centres penitenciaris

Xavier_BadiaXAVIER BADIA
Coordinador de voluntariat penitenciari de Justícia i Pau 

 

A Justícia i Pau som una seixantena de persones que fem un voluntariat a les presons. La vida a la presó és molt dura.  Qui digui el contrari no coneix aquesta realitat. Allà la vida ve marcada per les parets i les reixes. Si a més parlem de llargues condemnes, ens trobem davant d’una gran erosió de la salut física i mental. La rutina, l’horari pautat i la monotonia, el pas dels dies, la desatenció, són elements omnipresents en totes les persones que són als centres penitenciaris. Però alhora, allà dins, s’estableixen relacions molt variades. Hi ha la persona que intenta superar un moment crític de la seva vida, hi ha gent violenta, hi ha persones que reconeixen el delicte, o bé persones que malden per deixar enrere múltiples addiccions. Tot plegat en un món tancat, forçosament autoritari i repressor, format per persones moltes de les quals han estat rebotades de la societat des d’una edat molt jove.

Fem l’activitat que fem, l’objectiu dels voluntaris penitenciaris és el d‘acompanyar unes persones que estan en una situació de gran fragilitat i que tenen dret a una segona oportunitat. La nostra tasca és contribuir a millorar les condicions per a la seva rehabilitació i posterior reinserció a la societat.

Cal una atenció a les persones més fràgils i desvalgudes. Entre aquestes hi ha les persones que compleixen condemnes. No es tracta de jutjar-les ni obviar el mal que han provocat. Però, què podem fer per què ells mateixos surtin del forat? La nostra tasca no és solucionar-los la vida, sinó ajudar-los, i facilitar-los eines perquè ells mateixos se’n surtin.

I volem sensibilitzar la població respecte a la responsabilitat de la societat en la reinserció de les persones empresonades. La societat ha d’entendre que la persona que surt de la presó ha de poder refer la seva vida, i que no ho podrà fer si entre tots reforcem l’estigma que porta d’ex-presoner, si no troba feina, si no té on anar a viure, o si no li facilitem la creació de noves relacions socials.

 

Share Button