Un voluntariat més enllà de la solidaritat

MARIN GOMEZ, AINHOAAINHOA MARIN

Coordinadora General Àrea Voluntariat d’AECC-Catalunya Contra el Càncer

Si hagués de definir com són les persones que, de manera altruista i desinteressada, decideixen fer un voluntariat amb malalts oncològics, ràpidament diria que són persones amb un tarannà especial i amb una qualitat humana extraordinària.

En una societat acostumada a fugir dels problemes,  del dolor, del patiment i centrada a trobar la felicitat immediata i eterna d’un mateix, sembla que hi hagi poc lloc per atendre qualsevol altra cosa que no sigui aquesta recerca individualitzada del propi benestar. De ben petits ens han ensenyat a diferenciar les famoses emocions bones i emocions dolentes, entenen com  a dolent tot allò que ens allunya de la felicitat. La tristesa, la por i la ràbia no són emocions ben valorades socialment i, per tant, no hem après a observa-les, ni a gestionar-les, ni molt menys acompanyar-les. Aleshores, com pot ser que l’entorn oncològic estigui tan nodrit de voluntaris?

Afortunadament, hi ha moltes persones en aquest món capaces de traspassar aquesta barrera social i apropar-se amb la mirada serena i tranquil·la al patiment aliè.  Quan això esdevé, estem davant d’una situació meravellosa, doncs el que es succeeix és l’encontre entre dues biografies al natural. Dues persones amb una història vital diferent i amb circumstàncies totalment contràries es troben per compartir el que succeeixi en aquell moment determinat. Sense judicis, amb total respecte i presència plena.

El voluntari s’apropa sense expectatives concretes, només amb total disposició i el pacient es deixa portar i accepta la presència. No sé qui és més solidari en aquest acte, el voluntari o el propi malalt que, des de la vulnerabilitat, ens obre les portes de la seva intimitat. I en aquest entorn passen moltes coses boniques que difícilment les puguem descriure amb paraules

El voluntariat oncològic no és un entorn gris, fosc ni ple de càrrega negativa com moltes persones poden pensar, sinó que, és un món ple de color. Hi trobem molts matisos com a qualsevol  bon quadre; moments bons, moments dolents, somriures, plors, silencis, reflexions, il·lusions, esperança … Només sabem amb certesa, que després de cada encontre, entre pacient i voluntari, s’ha dibuixat un quadre únic i fet a mida. I és que aquest és l’art del voluntariat oncològic.

 

Share Button