Sonia Fuertes: “Hem de posar-nos al servei de les federacions i entitats sòcies sense substituir la seva veu”

Sonia-Fuertes-1_retalladaLa vicepresidenta de la Taula del Tercer Sector Social reflexiona obertament sobre com es relacionen les federacions amb les organitzacions de tercer nivell i quin paper hi juga cada part.

La Taula del Tercer Sector Social és una organització que aplega 35 federacions, que a la vegada aixopluguen al voltant de 3.000 entitats. Les entitats de segon nivell i sòcies de la Taula cerquen en aquest binomi aquells aspectes que afavoreixen la incidència pública i política, així com promoure la transferència del coneixement i la innovació.

Sonia Fuertes, presidenta d’ECAS i vicepresidenta de la Taula del Tercer Sector Social, compta amb una trajectòria de més de vint anys en acció social, en diversos àmbits d’actuació. Ha participat també en espais de treball en xarxa i en òrgans de govern de diverses entitats (com les ja esmentades o EAPN- Espanya, European Anti Poverty Network).

Amb aquesta àmplia panoràmica del sector, Fuertes comparteix la seva visió sobre la relació entre les entitats de segon nivell amb les de tercer nivell. Els punts forts, els aspectes de millora o els canals de comunicació més habituals entre el segon i tercer nivell són alguna de les qüestions que analitza durant la realització de l’entrevista.

 

De quina manera es relaciona la Taula amb les seves entitats federades? Treballeu en xarxa? 

La Taula promou i habilita els espais d’intercanvi que facilitin la consecució dels nostres objectius i, per tant, la participació i el treball en xarxa són aspectes centrals a la nostra organització. No és només una qüestió d’espais formals de treball i òrgans de govern, és sobretot una voluntat ferma per generar confiança, promoure lideratges i afavorir una relació basada en el reconeixement i el respecte cap a la diferència i cap a la legitimitat de cadascuna de les entitats sòcies.

Quins són els vostres canals de comunicació més habituals per relacionar-vos amb les vostres federacions?

La comunicació és clau a l’organització i respon a la nostra raó de ser. Parlem de generar opinió, sensibilitzar, generar coneixement, denunciar, crear propostes o  transmetre valors. Entenem que la informació és un element necessari per aprofundir en la nostra governança. Sense informació és molt difícil promoure aquest treball en xarxa del que parlàvem abans. Per tant, en relació als diversos canals de comunicació amb les federacions destacaríem les circulars, el correu electrònic, el butlletí, la pàgina web, les xarxes socials i altres canals específics com els que té m4Social.

Tots amb objectius diferents.

Sí, la circular és una comunicació interna amb les entitats sòcies. Amb el correu electrònic fem difusió d’actes propis o mailings específics adreçats als grups de treball amb les federacions. El butlletí, per exemple, és una eina de comunicació externa i de posicionament amb els nostres grups d’interès, entre els quals també s’hi troben les entitats de segon nivell.

En quins aspectes creieu que ha de millorar la relació entre les entitats de tercer nivell amb les de segon nivell?

Creiem que és molt important promoure la participació i l’accés a la informació de qualsevol de les entitats sòcies de la Taula. Per tant, és un fenomen dinàmic que s’ha de revisar i actualitzar permanentment. El més important és que formi part de la cultura de l’organització recollir les demandes de les entitats sòcies, posar-s’hi al seu servei i alhora no subsumir o substituir la seva veu. Avançar cap a una cultura que conjugui la incidència compartida, la representativitat i el respecte a la diferència ha de ser una preocupació constant.

Podries posar algun exemple de bona pràctica d’aquest treball en xarxa entre els dos nivells, des de la vostra experiència?

Un exemple recent és la participació i generació de propostes per treballar amb joves sense referents adults o la implementació de la renda garantida on la Taula ha format part del procés però ha garantit també que les federacions expertes siguin les que lideren. En tot cas són exemples de bona pràctica totes aquelles situacions on la Taula esdevé vehicle per garantir la màxima incidència política. Nosaltres l’entenem com una eina que recull la pluralitat i la diversitat des de la humilitat i sense pretendre encarnar una única veu.

Quins rols tenen les entitats de tercer nivell i les de segon nivell per fer aquesta incidència política?

Les entitats de segon nivell apleguen entitats de base que treballen des de la proximitat amb les persones i poden generar discurs i propostes estretament vinculades amb l’acció social que porten a terme. La Taula cerca la transversalitat incidint en els aspectes que són comuns a les federacions (que òbviament responen a necessitats socials identificades i que guarden relació amb denúncia i propostes).

Creus que, en línies generals, cal més coordinació en el Tercer Sector entre les entitats de tercer nivell i les de segon nivell? Quins serien els punts forts?

El que cal és promoure una governança que faci de les nostres organitzacions entitats vives, dinàmiques, atentes al canvi i a les demandes de les nostres federacions. El punt fort seria allò que ens aplega i que es correspon amb la doble naturalesa missional de la Taula: la defensa de drets i l’enfortiment del tercer sector. Aquest doble vector ha de ser treballat de manera complementària i prioritària, això ens permet donar sentit a les actuacions que ens plantegem. Per tant, coordinació sí, però sobretot generositat i lideratge col·lectiu.

Font: Xarxanet.org

 

Share Button