MARIA SOLÉS
Coordinadora FCVS a Girona
Directora de la Fundació Esplai Girona i voluntària a Càritas Diocesana de Girona
Les entitats de lleure educatiu, els Centres d’Esplai i els Agrupaments Escolta, són llocs ideals per viure el què vol dir “el servei als altres”, i experimentar l’essència del voluntariat. Una de les característiques que tenen les entitats de base associativa que es dediquen a l’educació en el lleure d’infants i joves, és que tant els participants com els voluntaris hi són perquè ho desitgen. Aquesta premissa fa que hi hagi una predisposició a que el que s’organitzi sigui un èxit.
Un aspecte a destacar és que el voluntariat en activitats de lleure, no sol ser puntual, sinó que és continuat, setmana a setmana i any rere any. Les entitats de lleure juvenil tenen un projecte col·lectiu pensat per donar resposta a necessitats socials, educatives i de diversió per als infants i els joves.
Els joves voluntaris del lleure creen vincles entre els participants i entre el propi equip, proporcionen unes vivències absents en altres espais, les expressions “aquests dies que hem viscut noto que el cor se m’ha tornat tou” o bé “tinc una felicitat que no sabia que existia”… ens indiquen un xic de què parlem.
Els equips de monitors i monitores formen una comunitat educativa que va configurant una manera de fer i de ser, que traspassa la pròpia activitat. Els equips de monitors creen espais de tolerància, de vivència democràtica, de servei als altres, llocs d’estimació, de complicitat, de respecte al país, d’austeritat…
Sovint els nois i noies voluntaris de les entitats de lleure dediquen llargues hores a preparar les activitats i a dur-les a terme, estic convençuda que és en aquests temps lliure, gratuït, dedicat als altres que es forja l’essencial del monitor. El noi i la noia que ha pogut viure una experiència de lleure, no l’oblida.
L’educació en el lleure és un dret que tenen els infants i joves, l’educació en el lleure impulsat des de grups de base associativa puc assegurar que omplen de sentit el que es fa i esdevé “un temps que no compta… si és pels altres”.
