Principals conclusions del monogràfic ‘Voluntariat i discapacitat’

44059497150_72f102500c_oUna de les principals conclusions del monogràfic ‘Voluntariat i discapacitat’ és que la societat ha d’avançar cap a un model de voluntariat inclusiu.

La societat ha d’avançar cap a un model de voluntariat inclusiu, facilitant que les persones amb discapacitat el puguin exercir en condicions d’igualtat que la resta. És a dir, entitats i organitzacions han de superar la idea que les persones amb discapacitat només són subjectes passius del voluntariat que reben ajuda o acompanyament, ja que també poden exercir-ho oferint el seu temps i coneixement a la resta de la societat com de fet succeeix.

Aquesta és una de les principals conclusions del Monogràfic ‘Voluntariat i Discapacitat’, presentat aquest matí a Barcelona amb l’objectiu de conèixer com és el voluntariat que realitzen les persones amb discapacitat, tal com han explicat els responsables de l’associació Amputats Sant Jordi i la Federació Catalana del Voluntariat, entitats impulsores de l’estudi juntament l’Observatori de la Discapacitat Física i l’Observatori del Tercer Sector.

Tots plegats han subratllat la necessitat que es compleixi la Convenció de les Nacions Unides sobre els Drets de les Persones amb Discapacitat que al seu article 29 demana expressament “Assegurar que les persones amb discapacitat puguin participar plena i efectivament en la vida política i pública en igualtat de condicions que la resta.” En el mateix sentit es pronuncia la Llei catalana 25/2015 de Voluntariat i Foment de l’Associacionisme.

El perfil de la persona voluntària amb discapacitat

L’estudi, que té caràcter exploratori donada l’absència de dades en aquest àmbit, es recull el resultat de 282 enquestes realitzades a persones amb discapacitat que realitzen labors de voluntariat. Cal destacar per tant la seva importància, ja que es tracta del primer estudi que es realitza sobre aquesta qüestió i es desconeix el total de persones amb discapacitat que realitzen tasques de voluntariat.

L’anàlisi de les dades indica que la persona voluntària amb discapacitat és en termes generals dona d’entre 45 i 54 anys amb un nivell d’estudis primaris, discapacitat física, un grau de discapacitat entre el 33 i el 65% i una dedicació d’unes 5 hores setmanals a l’activitat voluntària. Si s’exceptua la variable de discapacitat, aquest perfil segons els estudis existents, és similar al de les persones voluntàries sense discapacitat.

Pel que fa al seu accés i participació, les respostes indiquen que malgrat les barreres que puguin trobar per fer voluntariat les persones amb discapacitat, una vegada integrades en els equips de voluntaris tenen una visió satisfactòria de la seva experiència. De fet, el 85% indica que se sent satisfetes amb les activitats que realitza i aprèn coses noves; el 83% està més contentes des que realitzen voluntariat i el 64% es relaciona més, tant amb persones de l’entitat com de fora.

Conclusions per avançar en el voluntariat inclusiu

Generar dades per visibilitzar una realitat invisible com és la participació activa de les persones amb discapacitat en la societat és una de les primeres conclusions que s’extreuen d’aquest monogràfic.

Al document també es proposa reflexionar entorn de les diferències que socialment es generen entre les persones amb discapacitat i sense, establint una dicotomia que amb freqüència no se subjecta en aspectes objectius. Un exemple és que el voluntariat de les persones amb discapacitat es concentra sobretot en l’àmbit social, cosa que no passa entre el conjunt del voluntariat. I en tercer lloc, la formació és una possibilitat d’aportar coneixement i de donar les eines a les entitats i els seus equips per integrar la diversitat en l’activitat voluntària.

Font: Observatori de la Discapacitat

Share Button