Persones en risc d’exclusió social i voluntariat


Albert FrancoliALBERT FRANCOLÍ MANILS
Coordinador FCVS a Barcelona
Membre de la Fundació Servei Solidari

 

 

Al llarg de la meva curta trajectòria en el sector social, tan sols fa 5 anys que formo part de l’equip de Servei Solidari, i menys d’un any del de la Federació Catalana de Voluntariat Social, he pogut constatar que les realitats d’exclusió social són molt diverses, però que independentment de l’origen, l’estatus socioeconòmic, el gènere, la realitat social i familiar o la formació de cada persona, l’element que comparteixen tots els infants, joves i adults que etiquetem dins d’aquest col·lectiu, és la manca d’oportunitats que han tingut al seu abast.

Aquesta desigualtat, evidentment originada en els factors que acabem d’esmentar i en molts d’altres, els marca de manera rellevant i, massa sovint, els impedeix millorar les seves condicions de vida i gaudir d’un futur millor i més digne.

Aquí és quan les entitat socials, moltes vegades jugant el paper que haurien de fer les institucions públiques i l’Estat del Benestar, intercedim per garantir una igualtat d’oportunitats per a tothom i l’accés als drets humans més bàsics (habitatge, educació i formació, accés al món laboral, sanitat…).

Amb aquest ànim, els voluntaris i voluntàries esdevenen agents. Contribueixen a la tasca de l’entitat, ajuden a atendre a més persones i a ampliar serveis i activitats, o contribueixen en les àrees de gestió. Però personalment, penso que si el procés de voluntariat ha estat ben conduit, emergeixen altres elements que seran més beneficiosos a llarg termini.

Les persones voluntàries passen a ser alhora receptors i beneficiaries ja que descobreixen realitats diferents a la seva, desmunten tòpics i trenquen amb la societat polaritzada en la què vivim, esdevenen agents de canvi i es sumen al projecte social que compartim les entitats.

I tot això, espero i desitjo, es mantindrà present quan la persona ja no realitzi la tasca de voluntariat (si ho deixa en algun moment) ja que seguirà involucrant-se, sent altaveu, exigint i canviant la seva manera de ser, fer i veure les coses.

Si aconseguim i potenciem aquest traspàs d’agent a receptor, de donant a beneficiari, crec que haurem aconseguit un objectiu doble: la tasca de la persona voluntària haurà sigut positiva, com ho ha sigut sempre, però els voluntaris i voluntàries experimentaran un canvi en el seu si que ens permetrà caminar cap a una societat més justa i més inclusiva.

Fem-ho possible des de les entitats, les federacions i en el dia a dia amb el voluntariat!

Share Button