Oriol Illa nou president de La Taula

novajuntaL’Assemblea General de la Taula d’entitats del Tercer Sector Social de Catalunya ha escollit aquest dijous a Oriol Illa com a nou president, en substitució d’Àngels Guiteras que ha estat al capdavant de la institució durant 2 mandats de 3 anys cadascun, el màxim que permeten els Estatuts.

 

L’Assemblea General, conformada per 34 federacions d’entitats socials, també ha escollit els altres 12 membres de la nova Junta Directiva que dirigirà la institució els propers tres anys (2015-2018): Jordi Balot, del Consell directiu de la Federació Catalana de Voluntariat Social; Enric Arqués, del Fòrum de Salut Mental; Jesús Delgado, de la Fundació Pere Tarrés; Paco Estellés, de la Federació d’entitats d’Atenció a la Infància i a l’Adolescència; Sònia Fuertes, d’Entitats Catalanes d’Acció Social; Josep Giralt, de la Confederació ECOM; Antoni Guillén, del Comitè Català de Representants de persones amb Discapacitat; Enric  Morist, de Creu Roja a Catalunya; Pepa Muñoz, de DINCAT-Discapacitat Intel·lectual Catalunya; Jordi Pascual, de la Federació VORAVIU; Felisa Pérez, de la Federació Catalana de Drogodependències; i Joan Segarra, de la Sectorial d’Iniciativa Social de la Federació de Cooperatives de Treball de Catalunya.

L’acte de presentació del nou president i la nova Junta Directiva de la Taula del Tercer Sector, al qual hi han assistit més 300 personalitats i representants d’institucions, s’ha celebrat a l’Auditori de l’ONCE a Barcelona, i hi han intervingut l’Alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, la Vicepresidenta del Govern de la Generalitat i consellera de Benestar Social i Família, Neus Munté, i la presidenta de la Diputació de Barcelona, Mercè Conesa.

Per primera vegada a Catalunya, el procés de votació de l’Assemblea General de la Taula del Tercer Sector s’ha fet mitjançant un sistema accessible per a les persones amb discapacitat visual: la inserció de codis QR a les paperetes de vot, que han permès la lectura de les paperetes mitjançant el telèfon mòbil. Les entitats de l’àmbit de la discapacitat de la Taula del Tercer Sector fa temps que reclamen que aquesta tecnologia s’implanti en totes les conteses electorals.

En el seu primer discurs com a president de la Taula del Tercer Sector, Oriol Illa ha demanat situar les polítiques socials al centre de les polítiques públiques, al marge de l’evolució de economia. I ha fet una crida perquè el Tercer Sector enforteixi la seva capacitat transformadora per lluitar per una societat més justa.

Illa ha defensat que posar les polítiques socials al centre de l’acció política ha de significar, entre altres coses, que la inversió pública prioritzi la inversió social: “Es parla de despesa social quan fem referència a les persones, i en canvi es parla d’inversió pública quan parlem d’infraestructures. Podem lamentar l’error de construir aeroports o xarxes viàries infrautilitzades, però mai ens equivocarem per atorgar una beca menjador de més. Entre un aeroport sense ús i un programa d’ajuts a la recerca universitària, a què anomenaríem despesa i a què inversió?”

Illa també ha demanat reforçar les polítiques predistributives, com les del mercat de treball, d’educació o del dret a l’habitatge, enlloc de les redistributives, com la fiscalitat, perquè són insuficients per avançar cap a una societat més igualitària. Illa ha proposat que les polítiques d’habitatge siguin prioritàries en els propers anys.

Aquest focus social també s’hauria de traduir, en l’àmbit econòmic, en l’impuls de l’Economia Social per davant de l’economia del lucre o especulativa, i en un canvi de model productiu que prioritzi, entre altres, els serveis d’atenció a les persones liderats pel Tercer Sector perquè tenen un elevat potencial de creixement.

En l’àmbit financer, aquesta mirada social, hauria de conduir-nos, entre altres coses, a recuperar la funció social de les entitats financeres. Per Illa “no ens podem resignar a la desaparició de les caixes d’estalvi i de la seva obra social, i hem d’exigir a partits i governs que la legislació obligui tots els bancs a destinar una part del seu benefici a programes socials controlats pels poders públics”. Per Illa aquesta obligació hauria d’equivaler almenys al 25% dels seus beneficis, i això significaria uns 450 milions d’euros a Catalunya, és a dir, multiplicar pe 4 o per 5 el que hi dediquen actualment.

ORIOL ILLA C.V.
Share Button